Moreno i companyia

Agraneu, que el món s’embruta!!

L’alcaldessa de Madrid ha fet la proposta que els mateixos autors que embruten campus i carrers, els deixen com els havien trobats abans dels simposis. No és estrany que aquesta mesura haja concitat la condemna fulminant de l’oposició. Crítica que hem de considerar normal perquè entra en les atribucions del joc polític.

Ara bé, el que no és tan correcte són les veus que qualifiquen el fet d’agranar com una tasca impròpia dels estudiants. És més, quan intervé el sentit de classe, el debat democràtic es perverteix. ¿Intenten establir la percepció que un agranador ocupa un lloc inferior en l’escala social? Heus ací el que m’astora. La societat que es pretén igualitària i equitativa hauria d’amollar el llast de l’estratificació injusta i arbitrària.

Em posicione, doncs, al costat de la jurat en cap de Madrid perquè crec que té raó. Les imatges que deixen les festes de la botellada demostren que el vandalisme no és exclusiu del segment econòmicament feble. La incultura dominant corca la conducta de tot el cos social i el fa desembocar en la conculcació del respecte. L’entorn físic i la relació humana necessita moltes graneres reals i metafòriques.

I acabe amb una màxima empírica: “Agranar és una experiència plaent”. Proveu-ho i ho sabreu.

VMiM