La multinacional agrtoalimentària estatunidenca “Cargill” ha anunciat que tanca la seva fàbrica de pinso a Colmenar Viejo (Madrid), i que aquesta mesura afectarà uns 40 treballadors. Parl.lelament, farà una nova i important inversió al seu centre de Mequinensa, on centralitzarà la producció. Això comportarà la creació de 20 nous llocs de feina, però l’empresa oferirà als seus empleats de Colmenar la possibilitat de traslladar-se a Mequinensa, on tindran preferència.
Segurament ningú no informarà aquests treballadors que la llengua de Mequinensa és el català, i tan sols sabran que els ofereixen un lloc de feina a “Aragón. Tampoc ningú els obligarà a aprendre la llengua pròpia del seu nou lloc de residència, ni els seus fills hi seran escolaritzats, com a màxim aquests tindran dos hores setmanals -voluntàries- en aquesta. A més, podran continuar sintonitzant les seues emissores de televisió preferides, i segurament tothom se’ls adreçarà en la llengua establerta com a oficial de l’ Estat….
Tot això, certament, no passaria si els llocs de feina estiguessen radicats a Portugal, França o Itàlia, posem per cas. D’aquí l’evidència de la necessitat de disposar d’unes estructures d’estat -o equivalents- pròpies al darrere, en cas contrari els parlants de les llengües que no en disposen estaran inermes i desemparats. Seran, en definitiva, “carn de globalització”, i estaran predestinats a veure com s’esvaeix progressivament la seua llengua; de manera “natural”, dirien cínicament i perversament alguns….
Joaquim Torrent
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!