Ahir va ser un dia assenyalat. A mitja vesprada ens van arribar a casa les primeres notícies de l’atemptat de Barcelona. De seguida, aquestes coses enganxen, vam començar a seguir-ne l’actualitat. També vam cridar a la família de Barcelona, per a comprovar que estaven bé. I la realitat anava apareixent en tota la seua cruesa. Com les imatges d’una Rambla buida de gent, només ocupada pels vehicles dels mossos d’esquadra. Altres mitjans, malgrat els advertiments, publicaven imatges i vídeos terribles, inoportuns, inadequats i, fins i tot, obscens. Les autoritats havien suspès les vacances i tornaven per a fer-se’n càrrec de la situació. Mariano Rajoy, Soraya Sánchez i JI Zoido, també, Ells, ho explicava TV3, diu que hi anaven per a “coordinar”. Mentre, els mossos treballaven a destall. i la Guàrdia Urbana. I els serveis sanitaris. I tots aquells que es varen veure barrejats directament amb els fets. Cambrers, treballadors dels comerços, vianants, taxistes… tothom feia el què podia.
Més tard, el President Puigdemont, el Vicepresident Junqueras i l’Alcaldessa Colau van aparèixer per a fer una conferència de premsa oficial i conjunta. I es relacionava l’atemptat amb l’explosió d’Alcanar. I es frustrava l’atemptat a Cambrils.
I els treballadors de la seguretat de l’aeroport del Prat, suspenien la seua vaga per afavorir aquells que volgueren entrar o eixir del País.
I, des d’ací, donava la sensació que la policia catalana estava fent una actuació molt brillant, malgrat la magnitud dels fets. I malgrat les males arts amb les quals els tracten des del poder de l’Altiplà.
Molt més tard, va arribar el senyor Rajoy a Barcelona. Sense parlar amb ningú dels qui estaven treballant en el cas, va dir quatre frases d’aquelles que ell diu i se’n va tornar a anar al seu País. Pel que es veu, les víctimes i aquells que treballaven, treballen i treballaran per protegir als ciutadans i visitants dels malfactors, ni tan sols van merèixer un missatge de solidaritat.
Avui és un dia de dol. Amb tot de manifestacions a tot el País (al País Valencià, a les Illes i a Andorra també) en solidaritat i recolzament a les víctimes. I de tornar a eixir al carrer, també a la Rambla, per a demostrar als covards que no han aconseguit res més que provar la seua pròpia covardia, ignorància i derrota. Que sàpiguen que els combatrem amb tolerància i cultura. I que els derrotarem, perquè ells mai no podran vèncer un poble disposat a ser lliure.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!