A cada dia que passa hi trobem nous motius de discrepància entre els diputats deJxSi. Convenientment magnificats i esbombats pels unionistes, això també. I la clau sembla ser l’endemà. El continuar exercint més enllà del setembre. Cal que, davant de qualsevol temptació partidista, hi haja el convenciment d’un fet que està tan clar que, de vegades, algú sembla perdre’l de vista. Sense independència és perdrien moltes coses. Massa. Però aquelles persones que foren identificades amb el fracàs, ho perdrien tot. Qualsevol mena de futur personal. Perquè a l’altre bàndol no semblen disposats a recollir-los. Per a bé o per a mal, seguiran essent catalans.
Segurament és molt més el soroll que cap altra cosa, però ja estem al final del partit i no podem regalar ni una sola pilota a l’adversari.
Al meu modest parer, ara cal mantenir la serenitat, la discreció, treballar bé i, per damunt de tot, unitat. Les inhabilitacions, si arriben, només poden ser efectives mentre es mantindrà la situació actual. I això només seria fins el referèndum. La identificació amb la derrota seria de per vida. I un detall, per acabar. És cert que la pressió és forta, però tots els indicadors semblen positius i el més important. Només resten 171 dies. Gairebé estem en el descompte.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!