Des de la Plana

Només en el dia d’avui, 22 de març del 2017, han passat moltes coses. D’entrada, al Parlament s’han aprovat els pressuposts de Catalunya per al 2017. Els del referèndum. Malgrat les amenaces del TC, malgrat els gestos histriònics dels unionistes de tota pell. En un extrem, aquells que no tenen cap vergonya de demanar tota la mà dura envers els catalans per voler votar però que mai s’escandalitzen quan les injustícies manifestes afavoreixen als personatges més notoris de la minoria que roba descaradament l’estat i els que hi vivim. A l’altre extrem, aquells que encara ara s’autoanomenen d’esquerres, que duen tota la vida alliberats i vivint d’un sou de polític i que han demostrat i demostren que els seus principals interessos són personals, i no millorar les condicions de vida dels més desafavorits. Doncs, malgrat tot això i més, els pressuposts ja estan aprovats. Els de Catalunya. Els de Espanya encara no.

En el mateix dia, s’han fet públiques (perquè els que veuen 13TV són quatre gats, mai millor dit) unes declaracions de l’ex-ministre d’exteriors espanyol, Garcia Margallo, on reconeix que el seu país deu favors a tort i a dret per acords secrets contra Catalunya. Això, just l’endemà que ell mateix i l’ex-president Mas debateren al  de Madrid sobre la independència de Catalunya. Amb un nou ple a la sala (malgrat que segons M Rajoy això de la independència no interessa a ningú)

També ha començat el seu camí cap a la seua derogació la llei mordassa. Poca broma.

El Tribunal Suprem, en un esforç inigualable per afavorir el diàleg que tant proclamen els que governen des de Madrid, ha condemnat a un diputat en actiu. El diputat pel PDC, Francesc Homs. Segurament, amb això haurà posat en marxa la màquina europea, molt preocupada per la possibilitat d’un retorn del feixisme a Europa. El propi condemnat, somrient, ha afirmat que aquesta condemna només mostra debilitat.

Finalment, la Fira ha imposat la presència de l’exèrcit espanyol al Saló de l’Ensenyament i s’ha nomenat un nou president del TC. Òbviament, un conservador.

Amb pocs dies com aquest, ho enllestim.

PS. Com el dia encara no ha acabat, ha valgut la pena esperar. Pel que es veu, una errada de Ciudadanos, ha tombat 600 esmenes als pressuposts que havien segut aprovades en comissió. Pel que es veu, tot és cosa de confondre’s de tecla. Tota una demostració de capacitat, ara que està de moda aquesta paraula. Al final, la culpa serà del sistema educatiu.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!