L’objectiu.

Està fora de dubte la diferència de tracte judicial en funció de qui eres. Només cal comparar les penyes i el tractament per part de la Justícia espanyola a persones distintes amb delictes diferents o no. Iñaki Urdangarín, Cristina de Borbó, Diego Torres, Valtonyc o els dos components de Títeres desde abajo. Rodrigo Rato, Miguel Blesa, Artur Mas, Irene Rigau, Joana Ortega o Carme Forcadell. Per no parlar de Carlos Fabra o dels indults a dojo.
Molt sovint es presenta aquesta submissió del poder judicial a l’executiu com un escàndol o com una gran manca d’habilitat. Però hi ha una altra possibilitat. Tal vegada l’estat només pretén deixar clar què és important i què no. I que, si t’arrengleres “amb qui toca” tant és el que faces. L’estat no et tocarà ni un pèl. Però si vas amb qui no has d’anar, pagaràs només per existir.
I cadascú ja obrarà en conseqüència. Però si aquesta possibilitat és certa, no és pot esperar cap ajut de molts comuns. Ells, com Trump i els qui l’aconsellen, és basen en “fets alternatius”. La realitat mai els espatllarà la seua dèria de canviar Espanya. Així és que cal engrescar-los, però sense afluixar el pas.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*