Des de la Plana

Aquest cap de setmana, entre moltes altres notícies, n’hi ha una que m’ha cridat molt l’atenció. Més enllà del pas diari del judici del cas Gürtel, on sembla que Francisco Correa administra la seua munició a les declaracions i confessions per tal de demolir només allò que li interessa. Ni massa ni massa poc. Més enllà del sainet del PSOE, on la Junta gestora ja no sap com justificar allò injustificable. A saber, donar el seu consentiment a un govern ple de corruptes, presumptes corruptes i incapaços en general. Fins i tot més enllà del reportatge de salvados on es veu el drama de les persones que es llencen a la Mediterrània fins i tot sabent que molts d’ells no arribaran a eixir mai de l’aigua.

No. La notícia que m’ha cridat l’atenció ha segut l’accidentat pregó de les festes a Alba de Tormes, província de Salamanca. Uns cinc o sis mil habitants. Resulta que allà, la pregonera ha segut sor Lucia Caram. I una part dels assistents hi han anat a xiular per a protestar perquè sor Lucia és partidària de la independència de Catalunya. I s’han enfrontat a una altra part del públic assistent, que es veu que només volia escoltar el pregó i prou. I el més espectacular del cas sembla ser que han arribat a les mans. Hi ha un vídeo on s’hi veu la policia municipal i la guàrdia civil fent esforços per evitar una batussa de pitjors conseqüències. Però hi ha dos aspectes de la notícia que m’han sobtat.

En primer lloc, l’Ajuntament d’Alba de Tormes, a Castella i Lleó, a l’altra banda de la Península Ibèrica, ha convidat a dir el pregó a sor Lucia Caram. I no només. Una part del públic assistent s’ha enfrontat als energúmens que els han agredit sense més arguments, sembla ser pel que es veu al video i s’explica a la notícia, que el fet que siga partidària de la independència de Catalunya ni més discurs que uns xiulets eixordidors. Considerant el que diuen tots els mitjans de comunicació espanyols sobre el tema, em sobta que allà es trie a sor Lucia com a pregonera. I també que hi haja gent que s’enfronta als incivils, malgrat acabar rebent físicament i tot.

Veig jo que, malgrat la propaganda, les mentides, les tergiversacions i les manipulacions, encara hi ha gent, a tot arreu, que n’està millor informada que altres. O que s’estimen més fer festa quan toca, que la resta de l’any la vida ja és prou dura. I, al capdavall, aquells que més s’embocacllaven i s’embolcallen amb la gran bandera, també són els qui comencen a seure a la banqueta dels acusats. I per frau, que no sembla gaire patriòtic. Ni heroic, tampoc.

I és que tot va tan de pressa…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!