Des de la Plana

D’ací a pocs minuts farà vint-i-quatre hores que es varen començar a conèixer els resultats de les eleccions. A aquestes hores, els primers resultats contrastaven enormement amb les previsions d’unes enquestes que no podien, tal i com es fan, arribar a afinar res. Amb el pas de les hores, algunes eufòries es varen transformar en cares de funeral més o menys dissimulat.

El que em sorprèn és, però, que encara ho haja passat res. Que després del 20D, Mariano Rajoy no dimitira, és normal. Ell no dimitirà mai. Però que el President del PSOE, després de batre, a la baixa, el pitjor resultat de la història del seu partit – que ja havia obtès ell mateix fa sis mesos-  encara es mantinga en el seu càrrec, em tñe bocabadat. I el mateix es podria dir del senyor Iglesias, que s’ha emportat una morrada d’antologia.

Que alguns encara s’aferren a una hipotètica aritmètica parlamentària per fer afirmacions del tipus “encara és possible un govern d’esquerres”, vol dir que alguns no saben ni aritmètica ni res.

Per aquells que encara no en siguen conscients, les eleccions les va guanyar el PP. I la resta d’aspirants, els altres tres, les varen perdre. Del tot. I si es perd, en democràcia, es dimiteix. Com ha fet Cameron al Regne Unit, o Salmond a Escòcia. La resta, fer riure.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!