Des de la Plana

Es veu que s’han posat nerviosos. Després de la manifestació del dissabte passat i de la recuperació de la plaça de bous de València, s’han tornat a trobar al davant del seu pitjor malson. Els valencians ens hem despertat del somni amb el qual ens havia anestesiat el PP al llarg de tots aquests anys i hem tornat a demanar. Volem tindre mitjans propis de comunicació i en valencià. Volem les infraestructures que l’Estat ens nega des de sempre. Volem un finançament just i no continuar essent saquejats amb impunitat any rere any. Volem que es faça justícia amb tots aquells lladres que ens han robat des de les nostres institucions que havien segrestat. Volem, com a mínim, la part que ens toca del pastís. I, a més a més, volem decidir nosaltres en què ens hem de gastar els nostres diners. En poques paraules: hem dit prou. I ho hem dit clar, alt i amb un somriure d’esperança i felicitat a la boca.

I això ho han entès. I tant que ho han entès. I s’han espantat. Quan ja estaven convençuts que en realitat érem ximplets, han descobert que només fèiem vacances i que hem tornat a la feina. De manera que han decidit contraatacar.

Com el PP no pot dir res perquè ja en té prou tractant d’evitar que quasi tots els seus dirigents acaben processats, empresonats o completament desprestigiats, han hagut de tirar mà del que els queda. I es veu que el que els resta és Ciudadanos. Aquell partit de color taronja que té un líder que és Albert Rivera. El mateix que al País Valencià encapçalava la inefable Carolina Punset. La mateixa que el dia de la constitució de les Corts Valencianes ni tan sols sabia on havia d’anar. La que ens va qualificar d’aldeanos perquè parlem més llengües que ella. La que se’n va haver d’anar a provar fortuna a Europa perquè ací encadenava les demostracions d’ignorància amb les d’un odi sorprenent envers tot allò que sonés a valencià.

De manera que han presentat un vídeo per convocar els simpatitzants a manifestar-se a la plaça de manises, just davant de la seu del Govern Valencià. la convocatòria és per aquesta vesprada. Com qui diu, per ara mateix, a les 19h 30. El problema és el propi video. A més a més de la qualitat, els missatges que s’ho donen són senzillament per a ximples. Del nivell de “es mucho más lo que nos une que lo que nos separa”. Evidentment, no parlen dels trens de rodalies. O “ser valenciano es mi manera de ser español”. Si canvieu “valenciano” per “bombero” i “español” per “torero” obtindreu una frase igual de correcta gramaticalment. I que tampoc vol dir res. I com això, tot. El nivell ja es demostra en el títol. #SomosComunitat Ciudadanos. No cal dir res més. Tampoc aclareixen si la Comunitat és de regants, de Veïns o Monacal. val la pena veure’l. Com a mínim, és curt.

Si aquest és el seu nivell, modestament pense que estan ben apanyats. Ja ho veurem d’ací a una estona, però amb aquest nivell de convocatòria, tenen difícil omplir res. Però en qualsevol cas, ara que està clar que tenim la iniciativa hem d’anar amb compte de no perdre-la. Una bona notícia, per exemple, és que el Levante, en la seua edició digital, eixirà en català a partir d’aquest diumenge.

Afegit a les 21h 25.

Com era d’esperar, la concentració ha segut un fracàs. 150 persones. I com no podia ser de cal altra manera, el regidor – ell diria concejal-  Fernando Giner, ha “exigit” que no es torne a deixar la plaça de bous a ACPV. Tot un exemple de democràcia, sensatesa i bonhomia. Segur que per a una actuació de un cantant americà li semblaria bé. Quin regidor, senyor. Menys mal que està a la oposició. I per molts anys que ho puguem celebrar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!