Des de la Plana

A partir del mes que ve, les elèctriques ens facturaran per hores. Això vol dir que el consum que fem a cada hora ens el cobraran al preu de la subhasta que es fa per hores tenint en compte la oferta de producció i la demanda d’energia elèctrica… Per acabar prompte. La major part de nosaltres, com a mínim els qui encara tenim una feina, ens llevem al matí i encenem el llum per vestir-nos. O el microones per escalfar la llet. I consumim emergia elèctrica. Com som molts els qui ens llevem al matí, la demanda puja i, evidentment, el preu pujarà. El mateix es pot dir quan arribem a casa al vespre i engeguem el televisor, o la rentadora, o el rentaplats o el que siga.

Dit en altres paraules. A partir del mes que ve, el rebut de l’electricitat tornarà a pujar.

I ho farà just després que els governants que ens manen (governar és una altra cosa) hagen aprovat un impost de “peatge” als aparells d’autogeneració. Plaques solars, molins de vent i, especialment acumuladors (bateries). El peatge es veu que és perquè fem la competència a les elèctriques que han hagut d’instal·lar unes xarxes de distribució que ara poden veure afectada la seva rendibilitat.

Per a veure en quin país vivim, només cal comparar actituds. Mentre el govern espanyol imposa una taxa a les plaques solars i prohibeix les bateries Tesla, el govern de California, als Estats Units, el summum del capitalisme, es planteja regalar les plaques fotovoltaiques a les famílies amb pocs recursos.

Les empreses elèctriques, que generen i distribueixen, fa anys que es van embarcar en la construcció de moltes centrals de cicle combinat. En tindre-les acabades, va arribar l’explosió de la bombolla immobiliària i la demanda d’electricitat va caure en picat. De manera que elles s’han trobat amb unes quantes centrals que van construir amb crèdits i que senzillament, sobren. En lloc d’assumir les pèrdues, el que van fer és aconseguir que els legisladors feren unes quantes lleis que els permeteren transferir les seves pèrdues als consumidors. És a dir; a nosaltres. I així estem. Després de l’alliberament dels preus de l’energia elèctrica (que es va vendre com si anés a baixar el preu) en els darrers anys el preu ha augmentat quasi un 80%.

D’altra banda, el legislador ha tombat qualsevol iniciativa que tendís a afavorir els més febles. Per exemple, la llei catalana que impedia tallar el subministrament a les famílies que no podien fer front als pagaments a l’hivern.

En realitat, per tal d’arribar a aquesta situació, hem necessitat dos factors combinats.

D’una banda, uns “empresaris” sense cap tipus de mirament. Capaços de vendre el que siga per tal de guanyar diners. Empresaris que, al mateix temps, són prou dolents en el seu ofici, perquè sempre acaben per haver-se de vendre la pròpia empresa. De les elèctriques grosses, de moment, ja s’ha venut Endesa, que ara és italiana. Les altres, ja veurem quan els duren.

I d’altra banda, uns polítics governants que són uns complets analfabets en ciència i que, en ocasions, han arribat a alts càrrecs de l’administració sense haver treballat mai enlloc. Per exemple, Fátima Báñez, ministra de treball. Qualsevol d’aquests personatges, s’avé a afavorir una legislació determinada a canvi de, en deixar el seu càrrec, l’empresa afavorida el contracta com “assessor”. D’aquest mètode en diuen “porta giratòria”. Per esmentar-ne alguns.

Ja em direu en què pot assessorar Felipe González a Gas Natural. O José Maria Aznar a Endesa. O Eduardo Zaplana a Telefónica. O tants i tants d’altres.

El que més m’ofèn de tot, però encara no és això. És que totes aquestes “assessories” són a canvi de, com a molt, dos-cents mil euros l’any. Que per a nosaltres són molts diners. Però per a les empreses que els paguen són veritable morralla en comparació amb les quantitats que ens roben als soferts i indefensos consumidors.

No és que siguen “vendepatrias”. És que són “regalapatrias”.

Després, es sorprenen del fet que els catalans vulguen la independència.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!