Des de la Plana

Sembla que, des de la direcció de Compromís hi ha un gran interès en anar a les eleccions espanyoles en coalició amb Podemos. En contra, s’han manifestat els simpatitzants de Compromís, els militants del Bloc, els independents de Compromís i uns quants càrrecs electes. Però sembla que la direcció de Compromís està decidida a seguir endavant amb el pacte.

Compromís ha significat una enorme alenada d’aire fresc al País Valencià. De fet, des del mes de maig, València és una altra. Per exemple; es pot entrar a l’Ajuntament per la porta principal i es pot eixir al balcó sense cap problema. Abans, allò estava tancat a pany i forrellat. O també s’ha començat (només començat) a denunciar l’infame finançament al qual estem castigats els valencians pel fet de ser-ho.

Però pel camí, han passat més coses. Fa uns mesos, Podemos semblava que anava a menjar-se el mon. De fet, el seu líder ja es veia com a futur cap del Govern (espanyol). I donava lliçons a tothom de tot. De transparència, de democràcia, de bon fer… Fins i tot donava carnets de casta o de no casta. I la casta eren els qui vivien de la mamella. I els no casta érem els altres. Però pel camí va anar veient que amb aquell discurs ho tenia difícil, per arribar al parlament de la Messeta. De manera que va començar a canviar la lletra. I del dret a decidir, es va passar a que havien de decidir tots els espanyols el que era millor per als valencians o per als catalans. I d’ací a proclamar que els independentistes eren casta, només va haver un pas. I un altre fins a l’afirmació que, per exemple Emilio Botín (president del banco de Santander, qepd) no era casta, perquè havia contribuït molt al desenvolupament del país. I del recolzament als desnonats es va passar a la genuflexió davant del Borbó. Aquest darrer pas, ja el va deixar prou tocat.

Però han passat més coses, des del maig. El poder es veu que ha pensat que amb una novetat prou, de cara a les eleccions espanyoles, que són les úniques importants per a ells. I cal reconèixer que Albert Rivera és més atractiu que Pablo Iglesias. També ho és Inés Arrimadas. A més a més, el poder el pot desactivar Rivera en qualsevol moment. Només cal dir la veritat: És català. Amb això n’hi haurà prou, a una espanya enverinada amb l’odi més irracional possible envers els catalans.

I, possiblement per això, van decidir recolzar a Ciudadanos en lloc de seguir fent-li el caldo gros a Podemos. I Podemos ha anat caient i caient en les expectatives de vot. Ja no ix a la tele i quan ho fa, ja no sembla simpàtic. De fet, ara mateix, a menys de tres mesos per a les “seves” eleccions, les úniques que els importen de veritat als de Podemos, tothom té clar que les seves possibilitats d’arribar al poder són, per dir-ho suaument, mínimes.

Però la direcció de Compromís continua decidida a presentar-se en coalició amb ells, a les properes eleccions espanyoles. ¿Perquè, si ja s’han manifestat en contra els militants del Bloc, els simpatitzants de Compromís o els independents de Compromís?

Gairebé tots tenim clar que el millor que té ara mateix el diputat de Compromís a Madrid, Joan Baldoví, és que és lliure. No depèn de cap grup “estatal” que puga “recomanar-li” que ara no és convenient parlar d’això, perquè els nostres interessos a nivell nacional, que millor no remenar allò, per si ens diuen que… De fet, per a ser un sol diputat, ha donat més que dir i ha fet molta més feina i més oposició que molts dels altres grups. Molta més.

A més a més, l’experiment de presentar-se junts a unes eleccions amb Podemos ja s’ha fet. Dues vegades. Al maig al País Valencià. I qui va triomfar fou Compromís. Podemos no, que només cal comparar els seus resultats al País Valencià amb els de la resta d’Espanya. I la setmana passada, a Catalunya, on el president de Podemos va demostrar un desconeixement còsmic de Catalunya i una barra enorme quan, després d’haver fet i desfet ell en la campanya i del fracàs que suposa retrocedir respecte a quatre anys enrere (amb molta major participació) fa igual que el Presidente Rajoy i no compareix a donar la cara. Es limita a dir, tard i des de Madrid, que és el seu lloc, que el país no l’havia entès.

Per això em crida tant l’atenció, la insistència de la Cúpula de Compromís en mantindre una coalició electoral que només pot significar minva de vots al País Valencià per la única opció valenciana que ara mateix tenim amb representació parlamentària a tot arreu.

I em ve a la memòria que, abans del Pacte del Botànic, els periodistes, sempre tafaners, van descobrir que Pablo Iglesias i Mònica Oltra havien dinat plegats a un restaurant de Madrid. Fins i tot van explicar el menú. Tots dos es van afanyar a explicar que era una conversa informal, que calia establir contactes, ponts, i tot això.

Però cridava l’atenció el mètode, venint d’un moviment amb tanta fama d’assambleari com diu que és Podemos.

I em pregunte jo: no serà que en aquell dinar, o ves a saber quan, algú s’haja compromès més que no devia?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!