Només queden tretze dies per la Consulta. Tres-centes hores mal comptades. Res més que això, queda. I heu de tindre clar que l’únic important d’ara mateix és això. La Consulta. Que ha de ser modèlica, com ho han segut fins ara les consultes que s’han fet als difrents pobles i ciutats, o com ho han segut les grans (enormes) manifestacions dels darrers anys. I també ha de tindre una participació molt alta. Quan més, millor. Perquè el món, que està mirant Catalunya amb atenció, es fixarà en això. Perquè això, i no el soroll d’uns quants que pretenen sobre tot mantindre o adquirir cadira, és el que compta.
Les eleccions posteriors, si son plebiscitàries o no, si son immediates o no, si li agraden o no a Iceta o a qui siga, tot això ara no té cap importància. Tot això no serà res si la gent, si el Poble Català, no va a votar massivament.
I si ho feu, si aneu tots el 9N a votar, tots aquells que ara s’escarrassen per tal que algú els escolte dir la seua, i ara estan a favor, ara en contra, ara no els sembla prou be això i després allò, hauran de callar i esperar. Perquè l’escenari del 10N és un altre diferent del d’avui. És el primer dia del futur de Catalunya. I tots els qui pensen en termes del passat, només podran ser pensionistes, en aquest futur. Però en cap cas decidiran res d’importància per a la resta de la gent. El seu temps ja ha passat. Les seues idees, si en tenen, ja no valdran, per al futur. Només valien en un estat caduc i que ja estarà a l’altra banda de la porta de casa. Al carrer, per entendre’ns.
És igual que el que va passar amb els paradigmes de la Física Clàssica després dels articles d’Einstein del 1905 i de Planck del 1900. Eren el passat.
Per això heu de mantindre la tensió fins al dia de la Consulta. No permeteu que ningú us desvie d’aquest objectiu. Al capdavall, l’únic important, ara mateix. Si aquell dia bateu el rècord de participació, ja haureu guanyat el vostre futur. Un futur millor, sense cap mena de dubte. La resta, tota la resta, només és soroll per veure si us atordeixen. Perquè estan espantats.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!