Frenesí és el títol d’una pel·lícula de Hitchcock. Tracta d’un assassí en sèrie que oblida una prova incriminatòria en un dels cadàvers i que es passa tota la pel·lícula tractant de recuperar-la. Com és natural, al final l’enxampen. Però la història, realment, manté la tensió tota la estona. No de bades, d’aquell director en deien “el rei del suspense”.
Ara, sembla que estem immersos en una història com aquella. Al principi, es tractava de desinflar la potència de la V. I, fins i tot es plantejà una manifestació alternativa, a Tarragona. I arribà l’onze de setembre. I la manifestació fou un èxit clamorós, incontestable. Com ho fou el fracàs de la contra-manifestació de Tarragona. Aleshores, tothom s’adonà que ja no queda gairebé res, per a la Consulta. I de seguida, els mateixos que apostaven pel fracàs de la Diada, començaren a moure’s. De primer, fent declaracions evidentment absurdes, com les de la senyora Sánchez Camacho, afirmant que el catalanisme polític està mort i que el sobiranisme va de baixa. Però, clar, com la finestra al món s’ha eixamplat tant, els diaris i televisions de tot arreu informaven bocabadats de la quantitat de gent, de la manca de violència, de l’aspecte lúdic però ferm de la reivindicació d’una cosa tan evident com voler votar…
I, per acabar-ho d’adobar, aquest dijous és el referèndum d’Escòcia. I els anglesos també es veu que van perdent el rumb, que veuen que se’ls acaba el temps i no tenen temps ni per pactar una oferta mínimament creïble… I va el President mas i anuncia que l’endemà del referèndum d’Escòcia, s’aprovarà la llei de consultes i tot seguit es convocarà la consulta per al nou de novembre. Tot això, en hores!. El ritme és certament vertiginós. I des del Govern Central, de seguida comencen a anunciar totes les penes de l’infern. Que si estan disposats a suspendre l’autonomia (Margallo), que si ara no parla de la llei de l’avortament perquè s’ha de concentrar en defensar la unitat de la Pàtria (Gallardón), que si la postura no canviarà per més que diguen i facen (Mariano Rajoy), que si…
Al mateix temps, sembla que s’albira ja un govern de concentració a Catalunya que pot deixar els radicals (PSOE; PP, Cs, UpyD) molt i molt retratats i sols, al Parlament. En una minoria esfereïdora.
Pel camí, algú comença anunciant que si l’Estat prohibeix la llei de consultes prevaricarà, perquè està perfectament adaptada a l’actual ordenament constitucional (de vegades les expressions son ben envitricollades) i fins i tot això li podria dur aparellat, (a Espanya) l’expulsió de la Unió Europea.
Però no només. Després de la gran esbombada dels granss càrrecs que anaven a tindre de Guindos i Cañete a Europa, ens trobem amb el fet consumat que Cañete serà comissari d’Energia i Canvi Climàtic (molt menys rellevant que la de Competència, que ocupava Joaquin Almúnia fins ara). I, a més, per a ell, que és masclista convicte, amb l’afegit que estarà sota la tutela de la Comissària Alenka Bratušek,dona, jove i procedent d’Eslovènia, una república jove amb poc mes de dos milions d’habitants. Per al senyor de Guindos, de moment, res de res. Que es diu prompte.
Mentre, als nous reis els escridassen a Galícia, l’atur sembla que torna a pujar i l’interés del deute públic espanyol torna a augmentar. I, per si no n’hi hagués prou, en la mateixa setmana es moren el president del Banco de Santander i el del Corte Inglés. Que descansen en pau.
Però fixeu-vos bé. Tot això, ha passat en només cinc dies, des de la Diada. Tot en cinc dies. És o no és, un ritme frenètic. I el que ens divertirem, fins a final d’any.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!