SENSACIONS

Per parlar del canvi que s’acosta prefereixo més parlar d’un país nou que d’un país normal. Un país nou que faci neteja de deutes públics innecessaris, com per exemple el deute del rescat bancari, que han de pagar els bancs (i més si tenen, i es vanten de tenir, beneficis) i no els contribuents.

Un país nou que faci neteja de la corrupció en la gestió pública i privada, que faci neteja de corruptes i corruptors, de gent que desvia diners públics, sigui a butxaques dels partits sigui a butxaques dels particulars.

Un país nou on la transparència en la gestió pública sigui la norma, el dia a dia, i on la seva absència sigui l’excepció. Tots hem de poder accedir i fiscalitzar la despesa pública. L’ús dels recursos ha de fer-se seguint criteris de qualitat, eficiència, igualtat, publicitat, pública concurrència… criteris ja previstos pel procediment administratiu i que a vegades els càrrecs públics o de confiança volen passar per alt.

Un país nou on la justícia social sigui la norma que faci funcionar el país, on l’estat del benestar sigui possible i on no calgui retallar els serveis públics (ensenyament, sanitat, seguretat, serveis socials, habitatge social…).

Un país nou on poder impulsar un programa d’emergència social que prioritzi l’aturada dels desnonaments, de les  retallades, de les privatitzacions, que prioritzi la gestió pública de tot l’ensenyament, de tota la sanitat, de tota la justícia, de l’obra pública, on valorar si hem de sotmetre’ns a la troika i la UE.
Terrassa, vint de setembre de 2015

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!