La independència d’un país no és un punt d’arribada sinó el punt de partida perquè, un cop estroncada l’hemorràgia sagnant de l’espoli fiscal, que per a Catalunya suposen 16.000 milions anuals, els recursos del país es destinen a millorar l’ensenyament, la sanitat, els servicis públics, l’assistència social… Això, per no esmentar el fet de capital importància que només des de la sobirania és pot dissenyar i aplicar un model d’ensenyament autocentrat i no imposat des de Madrid.
A la vista dels fets, és evident que els sindicats convocants de la vaga en el sector de l’educació per a dia 9 de febrer no ho veuen així i per a ells el procés cap a la independència i l’entusiasme de milions de ciutadans que han sortit al carrer des de 2010 ençà per impulsar-lo, tan sols és, com diu el portaveu de l’USTEC, Ramon Font, una “oportunitat de treure-li el suc al procés” i aconseguir 142 milions d’euros. És a dir, per als dirigents i alliberats de l’USTEC i companyia, tot això de la REPÚBLICA CATALANA es redueix a una simple qüestió de doblers i posats a sospesar els plats de la balança, 142 milions d’euros valen més que els 16.000 milions de l’espoli. La irresponsabilitat i la manca de sentit de país de Ramon Font s’evidencia quan amolla que el tema del finançament no va amb ells i que als sindicats “no ens correspon dir d’on treure els diners. Et podria parlar de l’impost de successió, de l’impost de patrimoni, de l’IRPF…”.
Des de Mallorca estant, com a docent amb més de trenta anys de fer classe, a mi me fa molta d’enveja positiva el moment que viu Catalunya en què es troba a les portes de la independència i, a diferència de Ramon Font, en comptes de “sucar el procés” en benefici propi (142 milions d’euros), jo faria feina sense mirar prim i sacrificaria hores, euros i temps i tot el que fos necessari per tal d’aconseguir, després de 302 anys de colonització, dotar-nos d’un estat propi.
A mi companys de professió com Ramon Font de l’USTEC-STEI no me representen. I més encara, quan pens en els milers i milers de mestres republicans catalans que foren perseguits, depurats, represaliats, afusellats o forçats a l’exili pels Borbons i pels dictadors Primo de Rivera i de Francisco Franco.
¿Us imaginau què farien avui tots aquests mestres que van viure i morir sense veure realitzat el somni anhelat de la REPÚBLICA CATALANA? Jo estic convençut que cap d’ells faria vaga dia 9 de febrer en contra del govern d’unitat nacional del president Puigdemont i del vice president Junqueras que, sota l’amenaça d’ésser perseguits i condemnats pels tribunals espanyols, impulsen el REFERÈNDUM D’AUTODERMINACIÓ.
http://ultimahora.es/noticias/local/2014/08/23/131512/jaume-sastre-inicio-marxa-per-educacio-girona.html
http://www.vilaweb.cat/noticies/ramon-font-si-jo-fos-el-govern-no-me-la-jugaria-a-pensar-que-la-vaga-no-tindra-seguiment/
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gràcies Jaume! Estic segura que els mestres responsables i que treballen incansablement a les aules i ens estimem l’escola estem tots d’acord amb tu. Gràcies per dir-ho tant bé i tant clar.