El violinista celest

Si hi ha un exemple de com les editorials petites poden incidir des de la perifèria en l?esdevenir literari d?un país, el podríem trobar a l?editorial Límits d?Andorra, on s?han proposat donar a conèixer les novel·les negres de Jean-Claude Izzo, sens dubte, tot i les seves irregularitats, una de les aventures de gènere més apassionants de la fi del segle XX. Amb una edició força acurada i un traductor d?excepció, se?ns ha ofert en poc temps la trilogia que Izzo va escriure sobre la ciutat de Marsella, és a dir, les novel·les Keops total, Xurmo i Soleà. Tot un tour de force que posa sobre la taula no només temes candents de la societat actual sinó també maneres d?enfrontar-los des d?un punt de vista literari.

En primer lloc s?ha de dir que l?escriptura de Jean-Claude Izzo, sense caure en cap dels inconvenients, s?alimenta d?una veu poètica singular; no només la seva pròpia sinó també aquella dels cantautors o de la música multicultural d?una ciutat com Marsella. Així, el text deixa de banda qualsevol intent de contemporitzar a l?hora de retratar l?ambient i els personatges que s?hi mouen. Molt al contrari, la idea és arribar a una mistificació realista, a una exposició que sigui com la mirada possible a través d?un mirall trencat, on cada fet s?amara de sensacions que ens porten a reconèixer la humanitat de l?escenari, tot i la violència que traspua…

Izzo va escriure des d?un territori en què l?emigració i la barreja de cultures conformen una mirada diferent sobre l?ésser humà d?aquest inici de segle. I va triar el vehicle de la novel·la negra perquè sabia que era el més adequat per a endinsar-se en les difícils relacions dels seus personatges amb l?entorn.

Fabio Montale, un ex-policia que veu com el món comença a desfer-se al seu voltant, és sens dubte un dels herois literaris més importants de la literatura actual. Sobretot perquè Izzo ha sabut atorgar-li el do de la curiositat i el desig de conèixer els altres. Molta d?aquesta filosofia que aviat es convertirà en una eina imprescindible para poder entendre allò que ens envolta, és present a les seves accions desesperades. Montale ja no espera que el món millori, però vol tenir una parcel·la d?un món possible on es pugui considerar l?ésser humà com a actor principal d?un enteniment necessari i, a la vegada, pura hipòtesi.

Una reflexió oberta

Izzo escriu des del llenguatge dur i sense concessions de la novel·la negra, però hi ha en ell una extraordinària capacitat per a mostrar. Aquesta és la situació, sembla dir-nos, què faries tu, pensa-hi, perquè no només hi ha les solucions que planteja Montale. Ben lluny de tancar-se sobre les seves idees, l?autor ens fa reflexionar sobre l?emigració, el paper de les grans ciutats i com establir ponts entre el nostre temps i les persones que el poblen. No es pot dir que de la seva trilogia es puguin treure gaires conclusions esperançadores, però sens dubte només el fet de ser possible una literatura com la seva vol dir que encara hi ha gent capaç de pensar des de fora del sistema, d?arribar a mirar el futur d?una altra manera.

Tot això, plantejat des d?una novel·lística de gènere, que se suposa feta per a passar l?estona, ens dóna notícia de la vertadera dimensió de la literatura, de la capacitat de l?escriptura per a transcendir els seus límits més falsos. Izzo, amb la garantia del seu traductor Lluís Maria Todó, obre nous camins al realisme gràcies a la mirada sintètica i al pensament integrador que proposa. Només s?ha de veure si ens podem permetre anar més enllà de la trama tòpica i dels personatges de sempre que han encotillat la novel·la negra, tan fora del món que ja no transgredeixen absolutament res. Les novel·les d?Izzo han estat escrites per a oposar-se a aquesta mirada antiga, amb la valentia i la manca de prejudicis d?un precursor.

La Trilogia de Marsella hauria de fer-nos pensar molt sobre la literatura de gènere que volem llegir. Això, és clar, si tenim alguna intenció d?entendre de veritat el nostre temps.

Jean-Claude Izzo, Soleà,

Andorra la Vella, Editorial Límits,

2005. (Trad. de Lluís Maria Todó)

(Publicat a l’Avui)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!