Blog d'en Xavier Mir

Cada cop que El Periódico em publica una carta em trobo que no la publiquen tal com l’he enviada. Hi fan dos tipus d’intervenció: una de lingüística, que considero innecessària quan veig els canvis concrets, i una d’ideològica, que em sembla brutal. Tenint en compte que és un dels mitjans amb més lectors, crec que ja és hora de començar a parlar clar. Des del meu bloc jo no he censurat mai un comentari. No n’he esborrat ni quan m’insultaven. Fa poc, vaig respondre un comentari molt carregat de menyspreu d’algú que es considerava la meva minyona peruana i que, per tant, em tractava de senyoret. Metafòricament, vaig acomiadar la minyona per insolent, cosa que va motivar una rèplica en forma, novament, d’insult. Em deia racista i que se’m veia el "plumero". És evident que si hagués volgut hauria esborrat aquell comentari. Tècnicament ho podem fer i això ha de quedar molt clar. Els blocs són un espai per a l’expressió lliure. I no puc entendre que en ple segle XXI, i amb l’accés lliure i gratuït a la informació com tenim ara, i amb uns mitjans en suport paper en plena davallada, n’hi hagi un que es permeti donar aquesta imatge de censurador sense manies. Ja vaig denunciar en un article anterior la manipulació que van aplicar a una altra carta. A continuació us reprodueixo l’escrit tal com l’he enviat i després tal com apareix publicat. I fixeu-vos, sobretot, i a part dels detallets lingüístics que us comentava, en la frase final, que és el que dóna sentit a l’article.

El nou president de la Generalitat va fer un reconeixement nacional de Catalunya en el seu discurs d’investidura. Si estem d’acord que Catalunya és una nació i que es pot deixar el discurs identitari perquè la identitat ja és clara i el que cal és fer polítiques progressistes que facin avançar la societat catalana, no hi hauria d’haver cap problema per demanar als ciutadans que formem part d’aquesta nació si volem continuar dins l’Estat espanyol o si preferim crear un Estat propi. Un referèndum d’autodeterminació no ha de plantejar-se necesàriament en termes identitaris, sinó de progrés i de maduresa democràtica. Per això no s’entén gaire que només un dels tres socis de govern tingui com a objectiu aquest referèndum i que s’hagi de deixar aparcat aquesta legislatura. Seria una llàstima que el fre a aquest progrés social en forma d’un nou Estat fos precisament el debat identitari en clau de nacionalisme espanyol que alguns partits s’entesten a mantenir com a dogma.

Autodeterminació
Xavier Mir Oliveras
Arenys de Mar

Montilla
va fer un reconeixement nacional de Catalunya en el seu discurs
d’investidura. Si estem d’acord que Catalunya és una nació i que es pot
deixar estar el discurs identitari perquè la identitat ja és clara i
que el que s’ha de fer són polítiques progressistes, no hi hauria
d’haver cap problema per consultar els ciutadans si volem continuar
dins de l’Estat espanyol o preferim crear un Estat propi. Un referèndum
d’autodeterminació no s’ha de plantejar necessàriament en termes
identitaris, sinó de progrés i de maduresa democràtica. Per això no
s’entén que aquest assumpte s’hagi de deixar aparcat durant aquesta
legislatura.

Conclusions bàsiques:
1. M’han tornat a canviar el títol. El que jo havia triat tenia la intenció de subratllar que un referèndum d’autodeterminació és una qüestió de salut democràtica. A més, aquest és el lema que encapçalarà tots els escrits relacionats amb aquesta qüestió que surtin del meu bloc i que pugui escampar per tot el país.
2. Tal com han deixat el final de la carta, sembla més aviat que estic descontent amb ERC perquè han hagut d’aparcar el referèndum, quan en realitat denuncio que només ERC el vulgui i que Montilla es resisteixi a plantejar-lo.

Arran d’això, una reflexió i una proposta. La reflexió és que les dues edicions d’El Periódico, una en català i una en castellà, comporten una doble despesa per als catalans. Em direu que la gent no compra totes dues edicions, i és cert, però les paguem a través d’impostos quan des de les institucions, amb l’excusa del bilingüisme, es compren totes dues edicions. Feu un tomb, per exemple, per les biblioteques públiques. Aquesta és un font d’ingressos notable per al diari.

I la proposta, per a qui la vulgui dur a terme, és escampar el lema que m’han censurat: Referèndum és democràcia. Us proposo que envieu cartes a El Periódico donant la vostra opinió sobre la conveniència d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya i que hi poseu aquest títol.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!