L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS
Redòs per a la serenitat municipal
VISCA SANT FRANCESC D’ASSÍS, EL MEU SANT
Sempre l’he celebrat
Predicava allò que creia, el meu ‘poverel·lo’. I això que era de casa bona, fill de rics. I se’n va anar al bosc a viure amb les hienes perquè trobava que eren més recomanables que tot quant tenia vist. No sé com és que a sant Antoni el pinten amb un porquet, perquè era sant Francesc que deia germà al llop, i deia germà al lleó. L’Esperit Sant una vegada es va posar damunt el seu cap en forma de colom i l’hagueren de fer papa de Roma, i ell, vestit amb tota la mudada pontifical, sabeu quina la va fer? Idò se va anar a rebolcar per dins l’assoll fins que va anar ben ple de cagarades de porc. Ara ja fa molts anys que no llegesc vides de sants, que tant m’havien agradat, i no record com va acabar tot. Supòs que va acabar com el Rosari de l’Aurora. Li degueren fer mòbing perquè escampàs la boira del Vaticà.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sort que ets de les de Francesc d’Assís, el "patró dels animals salvatges", i no de Sant Francesc de Borja, que com diguem al meu poble, és el patró dels "pijos".
Res com ser salvatge…
Moltes felicitats…
Un cóc de la reina , el d’atmetles, per a tu. Que siguis feliç i que segueixis fent-nos gent feliça amb els teus escrits. Una abraçada amiga.
Molt d’anys, tens la mateixa virtut de la comunicació que tenia el Sant
Encara estic rumiant-me el fabulós escrit. Deixa’m un dia, més, per a recuperar-me.
Gràcies