És una veu de El Canvi, de Miquel Bauçà (Ed. Empúries, Barcelona 1998) Encara que sigui monstruós de dir, la Llibertat ha deixat de ser una cosa concreta o un objectiu clar. Abans, havia estat un lloc ubèrrim, grandiós i magnífic. Hi havia la Llibertat, que servia de paràmetre, i des de la qual hom
Amb els escapolons i les retalladures de la meravellosa pasta fresca que en F va fer per als cappelletti que aviat la xerrera rabiosa va transformar en cappellazzo… (copyright de la imatge: bloc de mesvilaweb El meu país d’Itàlia, marieta) Hem decidit de fer-ne burballes amb conill, demà mateix. El nostre càtering té per norma
Res d’amollar les quatre veritats, que és de molt mala educació, ni tan sols la veritat pelada, tret que siguis un mentider acreditat. Perquè si quan dius la veritat pretens que et creguin, encara de més a més, és que t’has proposat de fer patir la gent, i això encara és pitjor que dir mentides. És el
Un deu a Vilaweb per la seriositat/responsabilitat amb què planteja el cas del Tíbet, ara enterbolit a causa de la remenada extra que els Jocs Olímpics, que igualment que ens va passar a nosaltres amb els que organitzà Barcelona afegeix foscor a la dura realitat d’un genocidi no tan sols lingüístic o cultural. En bons gats
És una devota transcripció de la veu de referència, la que surt a El Canvi de Miquel Bauçà (Editorial Empúries, Barcelona 1998). Tenim l’honor que un dels llibres més bells que ha produït la literatura de tots els temps és un llibre català que el proper mes de juny farà deu anys que va irrompre, metafísic com un
RES NO ÉS MESQUÍ Res no és mesquíni cap hora és isarda, ni és fosca la ventura de la nit.I la rosada és claraque el sol surt i s’ullprèni té delit del bany:que s’emmiralla el llit de tota cosa feta. Res no és mesquí,i tot ric com el vi i la galta colrada.I
No respecten ni els morts Ben alerta a respondre, si us feien aquesta pregunta per la mateixa contingència que l’estampà just davant dels meus morros i que jo, somera, vaig contestar. El cas és que no hi estic avesada que els endolats de fresc no puguin prescindir del cinisme (si ja el practicaven) ni en els
El nerviosisme juga males passades Primer de tot, gràcies croatcatalà per la clatellada que em pegues més avall: me la mereixia. Em vaig precipitar. És el que té renunciar a escriure per a l’eternitat (Maria Aurèlia Capmany dixit) i voler atrapar amb els dits la flama d’un batec d’avui mateix com si fos una papallona
Comptava dels gitanos, l’estiu de 1998, l’any que va sortir El Canvi d’en Miquel Bauçà. Convé que digui, abans de res, que a mi els gitanos de petita m’havien fet una porada de no dir. Mumare els duia entravessats, i tenia motius, perquè una gitana se va mocar amb el meu menudall. Mumare encara guardava,
La propera podries esser tu.Són els efectes de la por.Són les conseqüències del silenci.
L’estiu que no em van poder desferrar El Canvi d’en Miquel Bauçà de les mans ni per fer-me passar per dins d’aquest forat que mostra la foto seleccionada per il·lustrar aquest text… Un d’aquells matins de l’estiu de 1998 que els historiadors de l’art posaven papers en ordre a la Cel·la de casa meva -al
El 1998, el mes d’agost: la primera vegada que vaig plantar cara a la mort sense espantar-me, atès que em va agafar llegint El Canvi de Miquel Bauçà i ja no hi havia i encara ara no hi ha un altre llibre propi o bé aliè, talismà, fetitx o escapulari capaç de separar el meu
Això són les alegries de tenir un bloc obert SI NO HI POSES LES MANS, MOLTA PARDALERIA Xesca | dijous, 27 de març de 2008 | 20:33h No hi ha res com el vigor, com la força que dóna fer un bon dissabte, portes i tot I en haver acabat, fer quatre coques amb verdura,
Mira quin gallet més preciós! I xerra i tot.Sap xerrar idiomes, què trobes.Xerra pollencí.Saqp escarnir el xerrar de Muro.Sap xerrar com a Llorito.Sap xerrar com a Palma.Sap xerrar alacantí.Sap xerrar apitxat…Només li manca saber xerrar com a l’Alguer. En sap en F?