L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS
Redòs per a la serenitat municipal
NA PERI-ROSSI ENS VOL TREURE LES SABATES
I nosaltres, en comptes de posar-nos de peu fiter i fer un nus de palangre ben estret amb els cordons…
…escoltam aquesta plorim i li donam la raó.
Ja és segur!
Sempre tan amatents a les formes i tan cortesos i tan espinzellats a l’hora d’organitzar els protocols en un còctel, i tan poc amatents als continguts.
Són els continguts, Charley. Encara que els llaços de la sogra de la Colometa siguin molt bonics.
És l’economia estúpids, són els hubes.
La casa que hem oberta és molt bonica i està molt ben decorada, però no hem aconseguit d’erradicar-ne les rates. Tenim rates. Ja pots decorar tu si no desnones el ratam. I de cada dia que passa tornen més pocavergonyes, ja no esperen que sigui el vespre per sortir, surten cara alta a qualsevol hora, a migdia mateix.
Tenim uns rellotges de ca l’antiquari que fan mirera, però només per decorar. Jo ja no els vull ni donar corda perquè no em deixen dormir amb el seu tic-tac, tic-tac histriònic. Fan el fet dels rellotges (com les aixetes fan el fet de les fontanes, que diria en Miquel Bauçà). Però el que cal és que el temps deformi els rellotges així mateix com el bram d’un xaragall arrabassa les voreres tot precipitant-se pel coster fins al mar. Caldria que els rellotges fossin dalinians i tous per allotjar les maçades dels nostres batecs i marcar un temps real. L’olla bull, però no hi ha tallades. Tot és baf.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bones des del Camp.
Jo fa algunes setmanes que ja vaig parlar dels pesats que truquen a casa a cada moment.
Algun dia algú harua de parlar dels lligams entre el Camp i les Illes, que són més forts del que semblen…
Xesca,
Aix
Fòrum:Debat general
Missatge: Telirium.Delirium. Els números, en català, són superiors.
CORREM-HI QUE HI HA FOC!
DESCLOT
La majoria dels mitjans de comunicació d’aquest país han donat una importància relativa al problema administratiu de l’escriptora Cristina Peri Rossi.
Una norma aprovada pel consell d’administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió exigeix als periodistes i als col·laboradors fixos de Catalunya Ràdio i de Televisió de Catalunya que s’expressin en català.
Aquesta norma s’ha complert?
Quina culpa en tenen els directors dels mitjans? Els que ara bramen com tollines arponades, per què no protestaven quan es va aprovar aquesta directriu?
Per cert i per tocar allò que no sona, en cap altre lloc del món seria possible una demanda semblant.
És imaginable que Televisió Espanyola demanés als seus col·laboradors que fessin servir el castellà?
Les protestes dels dolguts habituals han acompanyat l’escriptora com si l’hagués detinguda una junta militar.
Han emmudit, però, quan un dels testimonis del judici del crim de la Patum va haver d’expressar-se en castellà, a instàncies de la magistrada, que va proclamar que "el dret de la defensa és molt superior al dret del testimoni d’utilitzar una llengua o altra".
Per què no va preguntar en cap moment abans si tothom entenia el castellà?
O és que només el català suscita problemes de sordesa?
I per si algú encara té cap punxada de consciència, un amic fa arribar al cronista la carta del restaurant Telirium, de Barcelona.
Doble versió.
En castellà: "Ensalada de queso brie: 9,75 euros. Rovellones a la brasa: 12,50. Creppe relleno de helado: 3,85".
En català: "Amanida de formatge brie: 9,90 euros. Rovellons a la brasa: 12,90. Creppe farcit de gelat: 3,90".
El client es va queixar a l’hora de pagar, perquè, potser perquè parlava en català, li van cobrar la versió cara.
Encara ens passa poc.
Tornar a la plana inicial del fòrum