De res, massa
Telegrames des de Sarrià de Ter
29 de maig de 2010
Sense categoria
5 comentaris
Atrapat?
Fa dos dies que visc exactament la mateixa situació. Hora de llevar-se: sona el despertador, poso els peus a terra, m’alço, m’acosto al balcó, enretiro la cortina, faig pujar la persiana i veig el mateix veí –un home d’uns cinquanta-cinc anys, calb, parsimoniós, que viu a l’altra banda de carrer, uns números més avall- que camina per la vorera, just a l’alçada de casa nostra.
Tinc la sensació de ser el protagonista d’aquella pel·lícula, Atrapat en el temps, la de la marmota, que vaig veure fa molts anys i que ja no recordo quin final tenia, però que espero i desitjo amb totes les meves forces que acabés bé.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I si comença a passejar just quan et lleves? Només fa dos dies que et passa?
Tot un misteri…
Casualitat?
Home, deu ser en Florià que va a buscar el pa! No hi ha res més plaent, quan un és jubilat que fer un bon esmorçar amb el pal del dia.
Vaig a comprar el pa. Des de fa dies, quan he fet dues passes sortint de casa, noto una mirada fugissera al clatell. Poc després una persiana s’aixeca inquietant al meu pas i sé que milers de blogaires acompanyen las meves passes a la fleca.
El temps s’atura, les imatgen resten congelades… també el pa, la pensió…
Sembla ser que fets com aquests han de ser coses dels pobles…
A mi fa uns dies que em passa una cosa semblant: A l’habitació de l’ordinador i tinc part de la roba per anar a treballar. Quan hi entro a quarts de vuit del matí veig a fora carrer, just davant de l’esglèsia del poble on visc, un home d’uns cinquanta pocs anys, que es fa lel senyal de la santa creu molt ràpid i moltes vegades seguides. Quan dic moltes… són moltes vegades: cap una mitja dotzena. No sé si es tracta d’una cerimònia religiosa o simplement una mania que deu tenir aquest home. De cop i volta para i segueix el seu camí carrer avall.
Tot un misteri…
Salut!!
T’has quedat com ell? Atrapat?