Posau-vos dol amb nosaltres per la tristor d’Al-Mayurca
Contra la fúria dels irascibles que ens volen erradicar, excloure, proscriure, llevar d’enmig, emmordassar, tallar la llengua, exterminar, fer emmudir, extirpar com si fóssim un tumor maligne, cremar i ventar la cendra com a Xàtiva o a Vila-real… Però no en efígie ni en fotocòpia, no. Voldrien encara poder-nos rostir amb la llei en la mà, igual que en Torqui, en Kúklux i tota la caterva de gent malhumorada que amb una cosa s’assembla a la mar, amb aquesta: la mar com més té més brama.
Sant Bernat, vós que vàreu apagar allò que la monja santa Margalida havia encès: apagau ara aquest secorrim que fa tanta d’olor de sofre com si n’hagués passat en Barrufet.
Hem posat en Toni damunt palmes d’or perquè el guardeu a La Real, juntament amb tot allò de més valuós que encara estotjau; el que la capoladora no hagi estat a temps de triturar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!