L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS

Perquè tenim unes altres feines que haver d’estar sempre pendents d’ella

Unes altres feines i uns altres pensaments.

Ara he llegit l’entrevista a en Quim Monzó que publica Vilaweb. Sinceritat, naturalitat, normalitat. Quina alegria.

Quina il·lusió també quan vaig saber que na Maria Barbal, que és una escriptora sòlida i autèntica com en Quim, ja ha donat tantes alegries als lectors alemanys, i amb un llibre que no podem al·legar que no coneixíem, perquè quan va sortir en català se’n varen fer més de trenta reimpressions.

Bravo Maria. Bravo Quim. Bravo Porcel per haver dit que les lluites entre escriptors catalans són més lletges que una brega de moixos.

Bravo. Fa dues setmanes que vaig posar a un munt tots els llibres d’en Porcel per a rellegir-los d’alt a baix d’una tirada. Esper que faci una una brusca aviat per poder-m’hi posar sense haver-ne d’interrompre la lectura amb músiques estiuenques ambientals (cotxes i motos, orquestres d’hotel i tot aquest cabal).

Ara, però, vaig a fermar aquella somera de l’entrada anterior i a nedar dues milles, perquè fa un dia que pareix comprat, de tan perfecte que és per tirar-se dins mar, ja que aquest estiu les aigües han anat tan remogudes que no s’hi podien acostar sense exposar-se que el destraleig de l’onatge ens trinxàs els lloms. Ara mateix, però, l’ampla badia està quieta com un plat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!