L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS

Redòs per a la serenitat municipal

29 de setembre de 2007
Sense categoria
4 comentaris

A l’escola els van dir que els seus pares érem terroristes

Tot el temps de l’esplai els altres nins els varen insultar

Fou un dia de març de 2004.

Mentre esmorzàvem els havíem advertits que això podria passar.

"Us diran assassins, però no en faceu cas".  Ja feia estona que per la tele havien après de dir assassins a tots els que defensàvem el català.

A TV3 en aquells moments en directe hi havia en Josep Massot i Muntaner, de Montserrat, i varen interrompre l’entrevista per passar les imatges dels trens que havien volat.

Deien per cosa certa que ho havia fet ETA. I si era cosa d’ETA, per extensió, era cosa dels catalans. Ser basc ja començava a voler dir ser terrorista, i ser terrorista començava a voler dir ser català.

"Si per devers l’escola us diuen criminals, podeu respondre que el que ha passat du la marca taliban".

Els havíem fet la clenxa, els havíem ajudat a posar-la la motxilla a l’esquena, els havíem preparat el berenar… Però el que va tornar d’escola aquell dia de març ja no era el mateix que se n’hi havia anat.

L’anxeneta ha d’estar ben segur que el que hi ha a baix no tremola i que resistirà.

Només que sigui perquè ells es puguin enfilar hem d’estar calmats, serens i alegres. Posar-se a tremolar en aquests moments, sí que seria un acte criminal.

  1. Quan comencen les situacions de crisi, massa gent s’altera i perd els estreps i la capacitat d’entendre i diferenciar el curt, el mitjà i el llarg termini.
    La ironia, el bon humor, sempre són bons acompanyants en aquestes situacions, on es demostra realment la intel.ligència aplicada de cadascú.

    Per primera vegada des de la transició,simultàniament, es produeixen diverses circumstàncies favorables a la causa de l’alliberament: Euskadi i Catalunya, diferents, i contraposats en els governs, han esdevingut problemes greus, i amb recorregut marcat, per als espanyols; el lideratge dels partits espanyols i del govern de Madrid està en mans de polítics mediocres, de curta volada i de curses curtes, sense resistència; la jefatura de l’estat ja no és cap exemple ni cap garantia de res, i l’entorn internacional no ens és contrari.

    Sense urgències, sense moviments erronis ni precipitacions, podem guanyar la partida d’escacs, per primera vegada.   Però cal saber-ne, de jugar als escacs.

    Tenim grans mestres polítics en exercici?

    Bon cap de setmana, Xesca
    Bon cap de setmana, Tomeu

  2. No en farem rés de bó i enviarem a l’anxeneta a enfilar-se al buit si no tenim present en quin terreny estem aixecant el castell.

    Fa anys que l’han empantanegat i foradat amb enginyoses mines

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!