Xavier Capdevila, en bloc

Neus Lloveras ha guanyat les eleccions municipals a Vilanova i la Geltrú. Les ha guanyat tot i haver perdut vots (uns 250) respecte a l’últim resultat de l’incombustible Esteve Orriols a les municipals del 2007. Ha guanyat només per 87 vots de diferència amb el PSC, mentre que en les anteriors la diferència havia estat de 750 vots a favor dels socialistes. Ha guanyat sense cap proposta alternativa consistent, més enllà de la “necessitat de canvi”. Ha guanyat davant d’un alcalde que semblava campetxano i proper i que no tenia una contestació clara. Ha guanyat, aprofitant l’onada general de vot conservador que a Catalunya porta el segell de CiU i que a Espanya es una apissonadora anomenada PP. Ha guanyat a partir del carisma i la credibilitat d’un Artur Mas que es revalida en el seu lideratge a tot el país, i que ha construit un discurs que la gent compra, malgrat les retallades i l’ambigüitat, marca de la casa convergent. Ha guanyat gràcies a l’ensorrada generalitzada del socialisme dels Zapateros i els Montillas que encara es resisteixen a entendre que han vilipendiat les esperances de l’esquerra progressista, òrfena d’alternativa. Ha guanyat amb un 48 % d’abstenció

Quin desastre! Aquest seria el meu resum dels resultats electorals d’ahir. I no m’estic referint a Vilanova sinó al que va passar al conjunt de Catalunya i també al conjunt d’Espanya. El PP més xenòfob guanyant a Badalona, la Plataforma feixista estenent-se per tot el país (amb 5 regidors al Vendrell) i CiU monopolitzant tots els poders, fins i tot aquells que actuaven de “contra-poder”, a vegades venjatiu a vegades necessari…

I el PP més corrupte augmentant majories absolutes al País Valencià i a les Illes o menjant-s’ho tot a la resta d’Espanya, menys a Astúries on el supera el cavernícola de l’Álvarez Cascos. El País Basc mereix reflexions a part.

Però tornem a Vilanova. No conec la Neus Lloveras i per tant no puc aventurar cap aposta sobre si crec que serà o no una bona alcaldessa. En tot cas en aquesta elecció han guanyart (o perdut) més els partits que les persones, i això no acostumava a passar en unes eleccions municipals.

I a Vilanova i la Geltrú (i també en altres ciutats catalanes) els grans guanyadors reals són els de la CUP. Han doblat percentatge (10,39), han sumat 2.539 vots (1.200 més que al 2007) i han triplicat la representació (d’1 a 3 regidors). Els joves independentistes vilanovins tenen, si volen, la clau per decidir moltes coses, i no només l’alcaldia, que també.

El PP segueix creixent, xuclant vot dels socialistes, aconsegueix el tercer regidor i ja s’acosta als 3.000. ICV, continua amb l’increïble resistència de sempre, com si governar només sucarrimès els altres, i manté els 2 regidors tot i baixar 300 vots. ERC desapareix del mapa, com a tants llocs de Catalunya víctima del seu rècord de contradicions per segon.

I el vot en blanc ha estat a punt “d’aconseguir” un regidor: 1.068 (4,37 %). Carles Duran ha superat Toni Taulès en el joc de candidatures independents necessàries però mal formulades (321 i 291 vots). Tots plegats i sumats haguessin donat 2 regidors als que reclamen una altra manera de fer política municipal.

I a Vilanova també hi ha feixistes: 451 vots per a la Plataforma per Catalunya i 303 per als neo-espanyolistes Ciudadanos-Ciutadans.

Mentrestant, les places segueixen plenes de gent que reclama una democràcia més real.  Els guanyadors d’aquestes eleccions hauran de decidir quina resposta els dona. Però la gent de les acampades (els que hi són i els que els aplaudim) haurà de plantejar-se també quines alternatives es construeixen per parar el sunami conservador i construir una política més honesta i més social.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!