La Montse i el Rafel són uns amics feliços. I ahir se’ls hi notava tant que ho eren que vaig pensar que mereixien que ho fes públic aquí al bloc. Ahir van compartir la seva felicitat, la seva casa i la seva riquesa amb la gent que més s’estimen i ens van dir que el que els feia més rics era precisament això.
La vida els ha somrigut, han tingut sort, però no són uns privilegiats ni ningú els ha regalat res. L’han sabut encarar sempre amb optimisme i fins i tot amb atreviment, però també hi han posat convicció, esforç i tenacitat.
Ahir els vaig veure plorar d’alegria. En uns altres moments també els he vist plorar de tristesa, d’impotència, de por… I és potser per això que me’ls estimo tant, que ens estimem tant.
I ahir -dilluns 23 de juny- n’erem molts els que voliem demostrar-els-hi estimació. Erem gairebé 140 que ens citarem al seu remodelat jardí tipus “Beverly Hills” a compartir una revetlla inoblidable. Una tercera part unirem euros i idees, més o menys brillants més o menys descoordinadades però plenes de riures i afectes, per fer un regal col·lectiu que servís també de show sorpresa al mig de la festa i els convidés a fer el discurs d’agraïment.
Els Pririneus des de l’aire, el tomb amb el tramvia turístic, la golondrina de piscina, els nuvis-enanitos de jardí, l’aquarela del Duch… i la gran potada de les Noces de Plata van servir per recordar el cul inquiet dels nostres amics i les ganes que tenim de compartir amb ells més estones de jardí, de piscina, de conversa i de bones vibracions.
A la foto una de les etiquetes de les 25 grans reserves de Plata que constituïen la Gran Potada. Disseny gràfic de l’artista Rat Martins (és lleig citar només un nom en les obres col·lectives però com que a aquesta no la coneix ningú… je je … al menys amb aquest nom)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!