Era l’única gran capital europea on mai no hi havia estat. I tothom que l’ha conegut en torna meravellat. La presència del Martí la feia més accessible que mai i la invitació que va sorgir entre bromes a la pujada de La Mola de l’any passat en feia una excusa inexcusable. També tenia ganes de no ser a Barcelona per Sant Jordi perquè els santjordis aquí em remouen massa records. Total que, a última hora, vaig treure’m un easyjet i cap a Berlín. L’Eugeni, la Isabel, la Glòria i en Guillem van ser els altres moleros que van complir amb la promesa, però ells només el cap de setmana. Jo m’ho vaig arrodonir amb 4 dies complerts. I quina bona pensada! La descoberta de la ciutat va ser fascinant i compartir-la amb el Martí, la Natàlia, el Roger i el Ramon, tan plaent i familiar com les estones viscudes des de fa anys a Gràcia o a Sarrià, a Es Migjorn o a Amsterdam, a Sant Vicenç de Montal o a Arenys de Mar.
De fet, jo veient un tros de mur i la porta de Brandemburg, mentjan-me una salsitxa amb una weisse bier i jugant una bona estona amb el Roger ja en tenia prou. I ho varem veure gairebé tot.
El tour va ser intens i amb detalls exclusius. I l’hospitalitat dels nostres amics no es pot pagar amb diners. Els molaires que s’ho van perdre no s’ho poden ni imaginar. Pel que a mi respecte, segur que hi torno aviat, sobretot ara que tenim una tant digna representació diplomàtica.
John F. Kennedy davant del mur va dir alló de “Jo també soc berlinès”. Amb mur o sense, quan descobrixes Berlín t’agafen ganes d’exclamar: doncs jo també ho vull ser !
Aquí hi ha l’origen de tot: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/110315.
Perdoneu el retard de la crònica; fugar-se quatre dies de la feina comporta recuperacions maratonianes.
Berlin és una ciutat immensa, plana i plena de parcs. Ara també és una ciutat amb edificis moderns i de disseny novedós i encara amb moltes grues i espais en obres. Les ferides del mur, de l’aïllament d’un reducte occidental en mig de la RDA i també d’una guerra perduda encara es noten, però ajuden a donar-li aquest aire especial on s’hi barreja voluntat de superació amb esperit alternatiu i contestatari. Llàtima que l’alemany sigui tan complicat, perquè m’hagués agradat aprendre més en la sobretaula amb la Ute i en Burghard, els tiets berlinesos del Martí que ens van convidar a sopar uns espàrrecs magnífics.
Els espàrrecs i les tulipes són l’anunci festiu de que la Primavera ha arribat a Berlín, i quin bo que ens va regalar l’anticicló, amb temperatures superiors a les de Barcelona. Per això donava gust passejar en màniga curta pel Tiergarten, pujar a la cúpula del Fòster del Reichstag (o Bundestag) en un dia radiant (i sense fer cua, que per això erem amics del fill de l’ambaixador!) o caminar sota els til·lers d’Unter den Linden, des de la porta de Brandemburg fins a l’Alexanderplatz, amb escapades a Nikolaiviertel, i a l’ajuntament roig (de color i també perquè hi manen els socialdemòcrates des de sempre), la riba del riu Spree, el monument a Marx i Engels o el museu que acull el bust de Nefertiti que amb més de 3.300 anys és la joia més famosa i impressionants de l’art egipci (http://www.eluniversal.com.mx/notas/572626.html).
I pel mig, passejades en tranvia, sopar en una pitzeria lenninista, o les explicacions de l’almodovariana cosina de l’Eugeni que viu a Berlin de de fa 20 anys i que diu que despré de caure el mur al 1989 els berlineos occidentals es preguntaven: “i ara a més haurem de treballar?”, perquè s’obrien moltes esperances però també s’acabaven alguns privilegis.
Descriure tot el que van donar els quatre dies seria molt llarg però acabo amb tres detalls irrepetibles: la nit de Sant Jordi amb els ex-Obrint Pas i el grup d’en Titot (que també en parla al seu bloc: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/131404) a l’Alte Kantine (http://www.alte-kantine.de/) de la Kultur_Breverei del barri de Prenzlauer Berg, la passejada en solitari amb el Roger a les runes de la Kaiser-Wilhem-Gedächtnis-Kirche i compartir una brezel amb el trapella del Ramon.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Herr Capdevila, celebro que t’hagi agradat Berlín. El moreno que dus a les fotos no sé si és alemany o vilanoví, però t’ha agafat el sol, paio!
Ja ho saps estimat, sempre que vulguis! Amb convidats com vosaltres, fer d’amfitrió és un plaer. Bis bald.
I jo m’apunto en el proper viatge que faci el meu germà a Berlín.
Com ara ja som amics pel facebook ja he fet punts per poguer venir oi?.
Teniu uns nens preciosos. Si cal ja faré de cangur si voleu fer una escapadeta.
Un petonàs.