El Penedès i el PSC
Quan jo era jovenet i vaig començar a posar el nas en política, vaig descobrir que el Penedès i per extensió l’antiga Regio III, la vegueria republicana, era una terra de tradició obrera, pagesa i d’esquerres. Les primeres eleccions democràtiques van confirmar que això era així i l’hegemonia del nou PSC es va imposar, durant els anys 70 i 80, a la majoria de municipis, i en concret a les capitals de “les 7 comarques“: Vilanova, Vilafranca, El Vendrell, Igualada, Tarragona, Valls i Reus.
Aquesta referència de les “7 comarques” em sembla que se la va inventar el Bienve Moya per delimitar el món casteller d’aleshores, quan la zona “tradicional” es concretava en el Camp de Tarragona i l’extensió al Penedès i, amb alguna derivació cap a l’Anoia. Alguns van atribuir a aquesta coincidència pesecera-castellera el poc interès que Jordi Pujol i els primers governs de la Generalitat tenien pels castells: “ells són més de la sardana que és una cosa de Girona i la Catalunya Vella allà on CiU treu els millors resultats“. El cert és que els pocs polítics vinculats als castells en aquella època (Joan Reventós, Pep Jai, Marta Mata… o Jesús Contreras, Sixte Moral, Josep Maria Pros, Martí Carnicer, Alfred Pérez de Tudela…) eren tots del PSC.
No eren només els castells el que unia als socialistes d’aquestes comarques de la Catalunya Nova, també hi havia un sentiment de “territorialitat” abans de que s’inventessin aquestes paraules. En concret al Penedès, éls socialistes impulsaren des dels ajuntaments que acabaven de conquerir la Mancomunitat de Municipis Penedès-Garraf, el més veterà (1981) i el més efectiu dels organismes oficials que ha tingut aquesta zona; també apostaren per una comarca única al 1986, amb el Pacte del Penedès boicotejat per interessos polítics i electorals i per la majoria absoluta de CiU al Parlament.
Les coses han canviat molt en tots els sentits. Al territori, al PSC i en la política general del país. Però fer “memòria històrica” ni que sigui casolana va bé per analitzar, per no repetir errors i per situar justament a cadascú en el seu lloc.
És per tot això que trobo interessant que es torni a parlar de territori al Penedès, també des del PSC. Des d’un PSC en hore baixes, que necessita saber on va, però que també li convè -i molt!- repassar d’on ve.
I crec que ara toca. Encara que vinguin eleccions municipals.
Potser precisament perquè venen les eleccions.
Un grup de socialistes de l’Alt Penedès han fet un manifest que parla del territori, però que també fa propostes interessants per al futur del PSC, de la socialdemocràcia i del catalanisme. El manifest ha estat presentat sense gaire manya ni marketing comunicatiu, costa de trobar-lo a internet , no se sap massa qui el signa, ni que es pot fer per adherir-s’hi. Els mitjans n’han destacat la proposta més cridanera, amb titulars exagerats com “El PSC se hace independentista desde el Penedès con vistas al congreso de otoño” o “Ernest Maragall aplaudeix el manifest dels socialistes del Penedès per un estat català“.
També hi ha hagut reacció oficial de la cúpula pesecera al territori, una reacció d’un cert menyspreu acompanyat d’un impositiu “ara no toca“:
http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/379861-el-psc-vol-aparcar-el-debat-catalanista-fins-a-la-tardor.html. Doncs quan deu tocar? quan ho hagin perdut tot? i també la poca credibilirtat que encara alguns els queda, sobretot des de la base i des del territori?
Alguns altres, com el Sixte que sovint va d’ outsider de la política en que milita i que sempre ha defensat pòsicionaments com els que ara s’exposen, coincideixen en dir que els debats sempre són convenients i que ara, més que mai “sí que toca”: http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/381704-pel-penedes-i-catalunya.html
El manifest mereix una lectura tranquila i desapasionada. El trobareu aquí: http://es.scribd.com/doc/50242770/ManifestSocialistesPenedesCatalunya
També podeu llegir la notícia tal com va sortir al Punt, ben recollida i ben comentada: http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/378883-liders-locals-del-psc-volen-restablir-lessencia-del-partit.html
El “Manifest Socialista Penedès-Catalunya” coincideix en el temps amb la proposta d’alguns promotors de la Vegueria pròpia del Penedès, perquè la Mancomunitat (que van promoure els socialistes fa 30 anys!) sigui ara l’embrió pràctic que demostri la viabilitat d’una vegueria; la pregunta és: per què no se’ls hi havia ocorreguit abans? Potser ens haguèssim estalviat moltes tonteries. L’incombustible Josep Faura, excompany del consell editorial del Punt i un dels liders vegueristes, ho defensa aquí: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/381854-penedes-encara-hi-som.html.
A aquesta proposta ja s’hi ha apuntat ERC que així aclareix la seva ambigüetat entre la vegueria i l ‘ “ambit de planificació territorial” que ara defensava. I també s’hi podria afegir aviat Convergència i Unió, ara que governen, que han aparcat la Llei de Vegueries i que això del Penedès els fa més nosa que servei.
Seria un greu error que el PSC es quedès una altra vegada al marge del debat perquè “ara no toca”.
i
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Cony, Capde, ja no me’n recordava d’això de les set comarques, i sí que va ser un bon invent. Però ara, avui, tot aquest soroll del Penedès, si t’he de dir la veritat no sé com agafar-me’l. Ha plogut molt, potser massa i tot.
Aquell PSC que va guanyar les eleccions en totes les demarcacions de les set comarques, no el sé reconeixer amb l’actual. No tinc cap dubte sobre la viavilitat d’una vegueria, demarcació, regió (o com s’hagués de dir) de tot els Penedès, inclús crec que politicament i culturalment ens aniria bé la regií III republicana. Però la memòria dels dirigents actuals d’aquesta regió, politics, empresarials, culturals ni tenen memòria ni tene esma de platejar-se res que no sigui: seguir el camí fressat més nou. La mandra de pensar sen’s menja el futur. No continuo per no embolicar-me: una nota en un blog pot dur a interpretacions no correctes, en tot cas quan ens veiem, si ens ve de gust, parlem-ne. Celebro que t’hagi agradat la nota sobre en Barnils, a qui veis que coneixies bé (esclar que tu també deuries conèixer els seus passejos per l’Acord, oi? Quan a en Sixte, celebro que s’interessi (continui interessat) per temes com aquests, ja vaig llegir el seu darrer article al punt (on cada més em publiquen un article al voltant de temes dels meus). Ja m’agradaria parlar més amb ell, ja, però tu ja saps que en Sixte passa, saluda cordialment, i li costa un ou aturar-se per xerrar. Sobretot des de que és avi. Per cert Capde, els de La Magrana en treuen un llibre per sant Jordi sobre els temes meus (tu ja saps quins són els temes meus,oi?). El presentem a la llibreria Bertran de la rambla Catalunya el dia 12 d’abril. Ja et faré arribar una invitació, ja.
Records a tothom.
http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/385487-mar-de-fons-al-psc-a-causa-del-moviment-penedesista.html
Si voleu saber-ne més l’adreça del col·lectiu és: penedescatalunya.socialistes10@gmail.com
Afegeixo als Arxius una nota del col·lectiu on especifiquen qui són i que pretenen.