“Ahora haremos una parada técnica en mi playa preferida” ha dit el Santiago mentre precipitava el 4×4 per una baixada tipus “dragon-kan”, després d’haver-lo fet pujar per les dunes fins al lloc més alt de Cerro Avanzado. Hem pensat que potser seria per fer un pipí… i , un cop a la platja, d’una espècie de caixa d’eines ha tret una carbassa, una bombilla… i s’ha posat a cebar un mate. “Son las tres de la tarde y a esta hora hay que hacer un mate” . Hem fet la cerimònia més ritual dels argentins en un lloc paradisíac, una platja de còdols tranquil·la i plàcida, a quatre passes de Punta Loma on hi ha la gran “lobera” , el lloc de reproducció dels llops marins, també dits lleons marins, és a dir a la gran lleonera.
El mate s’ha posat bé, és amarg però digestiu i es veu que et manté en forma tot el dia. Per això els argentins -i es veu que els uruguaians encara més- se’l foten a tota hora, a casa, a la feina, pel carrer… més als pobles que a la capital. I el marc de la cebada era deliciós. No s’ha de remenar, tothom beu de la mateixa “bombilla”, l’has de tornar al cebador i te’n va donant fins que dius “gracias”.
L’anada a Punta Loma amb 4×4 ha estat la millor de les excursions d’aquesta estada a Puerto Madryn i Península Valdés. El xòfer-guia era eixerit en tots els sentits i li agradava l’ofici, tant que quan no té clients diu que va igualment a aquestes platges desèrtiques (quan fa més calor diu que hi ha algú) a prendre el sol o a prendre un mate. “Que bueno que me animaran en la agencia a coger el 4×4“ he comentat . I aquí hi ha hagut rises, perquè això de “coger” aquí té un altre sentit, i l’altre parella que ens acompanyava, el Marcelo i la Lorena, també eren argentins.
El que tenia ganes de “coger” era el mascle dels lleons marins que controlava l’harem de Punta Tombo. Ens ha obsequiat amb una sessió de festeig i intent de violació de vàries femelles, poc disposades. N’hi havia milers, són més macos que els elefants, sobretot els mascles amb un cap gros i una melena de lleó.
I l’anada amb el 4×4 per les dunes, las haciendas i les platgetes ha estat molt entretinguda. De tornada he parat a l’Ecocentro, una especie de “museu de la ciència” petitó però molt ben resolt sobre els fons atlàntics i les bèsties que per aquí es belluguen. Al costat hi ha les coves on van arribar i van viure els primers gal·lesos (160) entre grans i nens, que van fer cap el 27 de juliol de 1865 després de dos mesos de navegació a bord de “El Mimosa”; un museu ho explica molt bé i també el bon rotllo que es van muntar els gal·lesos amb els indígens tehuelches, els uns i els altres putejats pels governs dels seus països respectius: “Hemos encontrado un país mejor, en el lejano sur. Es la Patagonia! Allí viviremos en paz, sin tener traición ni espada y un galés en el trono. Gloria a Dios”. I l’única referència als altres colonitzadors que hi ha al museu és quan expliquen la llegenda d’un nen que va caure en un pou i els argentins no el van ajudar a sortir; la frase és ben eloqüent: “Españoles crueles ! “
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola wapo,
Poca conya amb el teu viatge de noces que tu ja ni te’n recordes i d’altres encara el patim. Bé deixem-ho córrer.
Que tiu ? et veus “estupendu” ! Tu per la Patagonia i nosaltres a Montblanc a comprar carquinyolis, més que res per aprofitar aquests dies de festa. Veig que no tens temps d’avorrir-te, tot el dia tombant i quant acabes … zaas … a fotre-li al bloc.
No paris i continua explicant-nos coses, que són molt interessants.
Apali ! petonets de tots.
Mentre tu estàs fent les amèriques que a mi tant em plauen, l’Olga i jo ens hem d’acontentar en visitar i conèixer les Hoces del Río Duratón que, dit sigui de passada, són més que recomanables. Allà s’hi respira una pau i una tranquil·litat semblant, això sí, a la que estàs gaudint tu en alguns dels indrets que visites.
Apa! Que continuis feliç!
Hola Xavier, tu prenent mate a les tres de la tarda i jo una esqueixada de bacallà boníssima (je,je). Bromes a part, ja veig que estàs gaudint al màxim d’aquests paratges, bona foto, assegut a la platja de còdols. Compte amb les lleones no marines! Segueix escrivint i descrivint tan bé com fins ara.
Records,
Olga