El bloc d'Andreu Mas
El clos de la Torre
Avui, diversos diaris publiquen la notícia que el RACC disposa d’un estudi encarregat a Alemanya que demostra que la reducció de la velocitat dels vehicles de 120 a 80 quilòmetres per hora no redueix la velocitat; ans al contrari, pot arribar a ser una mesura que contamini més. Fa la sensació que la voluntat del Govern de fer reduir la velocitat als automobilistes és una acció de cosmètica que no aborda el problema de fons: el dèficit d’infrastructures i de transport públic.
Ja se sap que davant de qualsevol decisió política a la vida trobarem estudis i savis que es posicionen a favor o en contra. Tot depèn de qui paga i de l’objectiu que persegueix. Així, mentre aquests dies no ens hem cansat de sentir dir al Govern que contaminarem menys si baixem la velocitat a 80 quilòmetres per hora al perímetre metropolità, avui surt un estudi alemany (i ja se sap que els alemanys són seriosos i metòdics en això dels estudis) que diu justament el contrari: anar amb una marxa curta, és a dir, anar més lent, contamina més. Ja hi som pel tros. No trigarà a gaire a sortir un contraexpert que dirà que els alemanys no n’entenen ben bé res, perquè en algun país nòrdic (ara que tant ens hi emmirallem) les coses es fan així. De bon principi, vaig trobar una collonada (fent servir termes planians) l’obligació de reduir la velocitat a tota l’anella metropolità. D’entrada perquè bona part del dia és impossible circular a més de 30 o 40 quilòmetres per hora en aquest radi perquè les vies estan saturades; després perquè sense una acció punitiva al darrera faran cas de la mesura una minoria i, finalment, em sembla que la solució no és que els mateixos cotxes vagin més lents, sinó que el millor és que hi hagi menys pressió circulatòria. I aquesta és la mare dels ous: perquè la gent faci servir menys el transport privat cal gratar-se la butxaca i fer més transport metropolità (les connexions del Baix Llobregat amb la capital i amb el Barcelonès Nord no és que siguin nefastes és que són inexistents); per reduir l’impacte sonor de la C31 quan passa per Badalona cal soterrar l’autopista; perquè els cotxes contaminin menys s’ha d’incentivar els consumidors en una època de vaques magres a què es canviïn els cotxes… Massa complicat i, sobretot, massa car. El més barat seria fer anar a peu a tothom o en tartana, com abans, però és clar, aleshores considerarien contaminant el ferum de les cagarades…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Opinió personal meva crec que és una tonteria.
He vist que has penajt una noticia d’UNCat, et posaré a els enllaços.
Jo estic totalment d’acord de baixar la velocitat màxima a l’àrea metropolitana. De fet, des que es va anunciar el glòbus sonda he estat fent de conillet d’indies autolimitant-me la velocitat. No he trigat substancialment massa, he constatat que els altres anaven molt més ràpid; i t’asseguro que a 80 es consumeix molt menys que a 120. Estic d’acord amb tu que cal mesures de control. Però avui tenim el tema radars, i hi ha pocs "valents" que no se’ls creuen.
Però no estic d’acord amb tu que l’alternativa a l’us del vehicle privat motoritzat és rascar-se la butxaca. Surt més barat anar amb transport públic que amb la màquina (cotxe en italià, i jo li afegeixo l’adjectiu "infernal"). Sense tenir en compte el que et costa la joguina, una màquina sense fer servir, consumeix com a mínim 3 € al dia; jo amb això vaig i torno i em sobra un euro; i a això li has d’afegir el cost del carburant. I si econòmicament no et convenço, pensa en el canvi climàtic i l’esforç que hem de fer tots per evitar-lo; i si una catalunya sahariana i el nivell del mar no et motiva, pensa en la responsabilitat de fer servir un combustible FÒSSIL que pertany, també als nostres fills, nets,…Som uns lladres dels nostres descendents.
I, finalment, un comentari al nostre genial Transport públic. Estic d’acord amb tu que no és una meravella. Però no per això n’hem de fugir. Hem de convertir-los en el model que ens mereixem. Com? votant, reivindicant (has sentit a parlar de l’associacionisme?), i apostant (fent-lo servir).
Ens queda poc temps per deixar el sistema bé, abans que la crisi del dolar i la pujada del preu del petroli (peak oil i més), ens ho faci impossible de millorar.
Totalment d’acord amb en Xeic pel que fa als vehicles elèctrics i la font de l’energia. I hem d’afegir el tema del biodièsel, si es tracta de reciclar l’oli de fregir, endavant, però si hem de treure el menjar dels "mexicans", uix, quin mal em fa el cor.
I, pel que fa a la tria, estem en un lloc on la llibertat s’ha posat a l’altar del "creixement" pel sacrifici de la igualtat; sembla que no em puc queixar pel que trieu; i prou feina tinc jo per fer una tria a consciència. Qui estigui lliure de "contaminar", ens podrà convèncer ("?"). Però animo a fer un esforç, per petit que sigui; si no pot ser la màquina infernal, que sigui l’aire condicionat, o les vacances -canvio 5000 km en avió per 10000 km en dièsel-, o el que sigui, que som lliures de triar.
I al Manel, que sembla enfadat, intentaré defensar-me sense enfadar-lo més. Tinc molts motius per considerar el cotxe una màquina infernal. Un d’ells és que per moure 75 kg ens fa moure 1075 kg; hum… fora de seny; qui va ser el geni?
I pel que fa al canvi climàtic, reconec que ara està de moda parlar-ne, i això em fa més fàcil de posar-lo a la boca; però jo fa molts anys que estic amb el moviment ecologista per reduir l’efecte de l’humanitat sobre la biodiversitat de la terra. I els humans més amenaçats per aquesta amenaça són els que menys CO2 emeten a l’atmosfera.
I els efectes del canvi climàtic són encara poc previsibles; hi ha tendències, però a mitjà termini costa ser rigorós. Però esperar a fer res a que tinguem el problema davant és molt, molt irresponsable.
També reconec que poc freqüent adjectivar de lladre a la societat que consumeix el petroli fòssil. "Jo el vaig veure primer". Potser per això pot desconcertar; però aquest argument es feia servir abans que el canvi climàtic comencés a tenir tantes evidències, i no penso pas que hagi deixat de tenir validesa: més aviat guanya força quan apareixen els que demanen més proves per començar a "destronar-se". I és que d’això es tracta, de conservar la seva posició costi el que costi. I si el NO2 mata a la gent, no els importa als del RACC, ells volen continuar fent negoci amb la màquina infernal. Quan la postura que jo esperaria (utòpica i teòrica, ho reconec Xeic) és que pleguessin i es dediquessin a fer plaques solars (o a assegurar-les) (un economista-ecologista recomanava aquesta sortida per a una reconversió poc traumàtica i realista); també estaria bé que tot i dedicar-se al ram, es llencessin pedres a la seva teulada fins resoldre el problema, però potser és més difícil que la primera proposta.
Manel, fes-me cas, deixa’l, ens està matant, passat al TP i a la bici. Entre tots podem. I és més important fer-ho ara, que el petroli encara està barat (i ara sí que somio,…malsons).
I acabo amb un comentari d’humor i demagògia. El RACC és doblement lleig als meus ulls, perquè soc republicà i no entenc com no es treuen aquesta R del seu nom.
Al novembre vaig explicar aquest debat al meu bloc (http://mikell.bloc.cat/post/2683/196852), i vaig afegir un darrer comentari al debat. A diferència del darrer comentari del Manel, estic obert a seguir debatint, ara bé, el camp en aquest cas és el meu.
Apali, feliços 80.