Xavier Capdevila, en bloc

Sí, hi ha carnavals més enllà del Millor Carnaval del Món.
No voler veure la realitat no liquida aquesta realitat.
En tot cas la fulmina en el nostre univers interior i això, depen de com es miri, ja és suficient per afirmar que allò que nosaltres considerem únic, excepcional i meravellós, també ho és per a qualsevol bitxo vivent, de qualsevol lloc del món, tingui o no tingui el seu propi carnaval, coneixi o no altres carnavals, com el de Rio de Janeiro o com el del poble del costat.

Qualsevol analítica, parteix d’un examen objectiu que arriba a un diagnòstic a partir de la comparativa.  Ens cal comparar amb el barem estadístic de “normalitat-excepcionalitat” i ens cal comparar amb analítiques anteriors per deduir si el resultat és millor o pitjor, o si és lloable o punible. I això val tant per la Ciència com per la Justícia.
  
El Carnaval de Vilanova i la Geltrú ( http://www.carnavaldevilanova.cat/) és per als  vilanovins el millor Carnaval del Món i això és així per patriotisme irracional sense cap necessitat de la “prueba del algodón”.  Això és tant cert com la claror del sol d’aquest magnífic diumenge i no serè jo qui ho negui, al contrari ho afirmo sense cap mena de complexe i més aquí, al meu bloc que per això és meu i sabent molt bé qui i d’on són bona part dels meus amics lectors més fidels.

Dit això, em sembla absurd, una mica ridícul i fins i tot políticament incorrecte que algú pretengui ara iniciar una campanya perquè la UNESCO declari Patrimoni Immaterial de la Humanitat al Carnaval de Vilanova i la Geltrú: 
http://www.vilanovadigital.com/espais/blocs/viewdoc.asp?iddoc=30729

Al món hi han altres Carnavals i a Catalunya també i alguns -no tots- tenen singularitats tan destaclables i úniques com les que poguem tenir nosaltres, ens agradaran més o menys comparatívament parlant, però estic segur que per als seus protagonistes, el seu és també el millor carnaval del món.

No sé quin fantàstic estratega ha aconsellat a la candidata Neus Lloveras a embolicar-se en un marró com aquest. D’entrada, no crec que la idea agradi gens als ses colegues de CiU de Solsona, Reus, Pons… o als d’un poble del costat que ara no recordo com es diu (i a on CiU té feina per fer la candidatura municipal !). Aquest tema és encara més delicat que el de la divisió territorial i ja s’ha vist que “con la que está cayendo” el president Mas ha manat arxivar la Llei de Vegueries i tot allò propens a atiar les baralles tribals per disputes de veïns en el que ara en diun “el territori”. La iniciativa em recorda, la d’alguns vilafranquins que, quan es van proposar els castells com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, van correr a proposar també la Festa Major de Vilafranca; algú amb seny va aconsellar retirar la idea. Els patrimonis de la Humanitat primer han de ser patrimoni de comunitat, de país, i una festa local que es fa amb el mateix nom a diversos indrets és impossible que es consideri ni tant sols patrimoni del veí.

Tenia curiositat per conèixer el Carnaval de Platja d’Aro. El programa no em despertava massa entusiasme i té dos dies destacats, dijous gras que és festa local i el dissabte a la tarda: http://ciutada.platjadaro.com/informacio/pdf/LlibretCarnaval2011.pdf. 
Però des de fa alguns anys jo crec que aquest és el carnaval que més es publicita a l’exterior, sobretot a Barcelona, i que té una presència creixent en els mitjans de comunicació; havia llegit que a la seva rua s’hi arriben a concentrar més de 100.000 persones i que hi ha carrosses no només de Castell-Platja d’Aro i S’Agaró sinó de molts pobles i comarque veïnes, perquè el consideren el millor carnaval de la Costa Brava, de Girona i, possiblement alguns, el millor carnaval del món. El viatge va valdre la pena: una rua de més de 5 hores, i més de 70 carrosses i comparses molt currades amb vestits i coreografies més o menys divertides i una participació molt animada i molt popular; no tot eren lluentons i plumalls, també -poca però- hi havia crítica i -això més- molta conya marinera.

Aquest any he tornat a fer “excedència” del Millor Carnaval del Món, el meu, per raons diverses;  no només em  faig gran (i això incrementa la mandra) sinó que també em faig selectiu o fins i tot una  mica esquerp (i això no és necessàriament dolent). I m’he passat el diumenge amb la nostàlgia de bandera i amb una melangia permanent que em convidava a posar l’orella al terra a veure si sentia “el Turuta”. Sort de les TIC i del Canal Blau que -si vols, tampoc és obligatori- t’acosten a la Plaça de la Vila: http://www.canalblau.cat/cb4/tvonline.asp i van ver per entelar els ulls i posar la pell de gallina sobretot el dia de la Comparsa. I quin dia que feia tant maco !!!!

No sé massa com va anar l’Arrivo, un dels actes més definidors i participatius del Carnaval Vilanoví. En tot cas, la reivindicació del “retorn als clàssics” que es despren del Sermó (http://www.vilanovadigital.com/espais/blocs/viewdoc.asp?iddoc=30760  no m’ha agradat gens… Si els clàssics són la caspa i el lament aburrit de que “abans si que érem” aposto per la revolució.

Veus? Algu dirà: No hi vas i a sobre criticant.
Això sí que és vilanoví ! Digne del que segueix creient que el seu, és el millor Carnaval del Món.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!