Hereu se la fot en diagonal
La victòria aclaparadora de l’opció “C” en l’anomenat Referèndum de la Diagonal sembla cantada a meitat de la convocatòria d’aquesta insòlita consulta que ha convocat l’Ajuntament de Barcelona. Si un miracle no ho evita, el rebuig a la reforma que proposa el govern municipal, serà tan gran que les conseqüències polítiques es faran inevitables. Ho han fet tan malament que sembla que tot plegat ho hagin muntat els pitjors enemics de l’alcalde Hereu, convertint la iniciativa més vistosa de tota la legislatura en la tomba política de l’alcalde i del partit que ha governat la ciutat durant els 30 anys de democràcia municipal.
Em sap greu per Jordi Hereu, un polític jove i nou, que semblava fa quatre anys que havia d’imprimir un aire diferent a un ajuntament necessitat de canvi; algú deia que era com un “pujolet” planer i despentinat que savia parlar amb la gent. Les alternatives (Trias, Portabella, Albertito o Gomà) no eren ni són ni noves ni engrescadores. Però Hereu i el seu equip s’han guanyat a pols aquest rebuig ciutadà que es palpa al carrer i als col·legis electorals. Han aconseguit que dues coses tant positives, com una iniciativa de participació ciutadana i una proposta valenta a favor dels vianants i el transport públic, acabarà passant a la història com una enganyifa inútil que ha costat un munt de milions.
No sé si, al final, el govern municipal sabrà sortir-se’n per la tangent, si reaccionarà en paral·lel o si li vindrà una clarividència meridiana, però el que sí és evident és que a l’Hereu se l’han clavat en diagonal.
Reduir els cotxes de la Diagonal, fer les voreres més amples, unificar les dues línies del tramvia des del Llobregat al Besós són propostes positives que un ajuntament amb visió de futur fa bé de plantejar-se. Obrir sistemes de consulta per incentivar la participació i buscar noves maneres de mobilitzar la democràcia
davant la desafecció general hauria de ser una iniciativa aplaudible…
¿Com és doncs que el referèndum de la Diagonal acabarà en una crisi política sense precedents a la ciutat de Barcelona?
Doncs perquè ho han fet tot molt malament. Només alguns exemples:
– Un projecte tant car amb una campanya prèvia tant luxosa no pot plantejar-se en una situació de crisi, d’atur desbocat, de retall de sous i pensions i de necessitats imperioses més urgents i populars.
– Un canvi que afecta allò que és més privat i insolidari (el cotxe i la dona no es deixen a ningú) no és el millor tema per estrenar referèndums que, com ja se sap, els carrega el diable i no són l’única eina (ni la millor) que té la democràcia.
– Una modificació d’usos urbanístics d’aquesta dimensió necessita d’un ampli consens polític, en primer lloc entre els partits que composen l’Ajuntament que és qui convoca la consulta i que és qui ha d’executar la transformació, més enllà d’un govern circumstancial. També entre els tècnics i els urbanistes reconeguts que -al menys els que s’han expressat en públic- diuen que les dues opcions de reforma són un nyap.
– Un nou sistema de votació electrònica s’ha de provar si funciona abans de que el ridícul més espantós doni la raó als detractors de la modernitat. Si l’alcalde no pot votar, al del PP li consta que ja ho havia fet i Trias prova a 7 llocs i no ho aconsegueix,… que deu estar passant amb els ciutadans d’a peu que intenten exercir el seu dret?
– La campanya institucional ha estat barruera. És normal que els promotors d’un referèndum promoguin l’opció que defensen però no poden amagar l’opció contrària, tant que quasi no se sap si existeix. De fet, la “C” que guanyarà no existeix com a tal; hi ha l’opció A (bulevard) la B (rambla) i la “cap de les dues” que no especifica massa què significa.
– I quan tot plegat deriva en aquest guirigai, el que no es pot fer és mentir i no sortir a donar explicacions fins que t’han enxampat amb la mentida:
http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20100512/53926797520/hereu-admite-que-le-fallo-el-sistema-de-votacion.html
Jo passo cada dia per la Diagonal, hi passo en moto, a peu o en transport públic, per tant soc un usuari amb criteri. Però no puc votar perquè estic empadronat a Vilanova. En canvi poden votar els menors d’edat o els immigrants sense papers, com en aquells altres referèndums on els organitzadors volen que el cens s’infli una mica.
Està clar que si avui anés a votar, també em decantaria per l’opció majoritària, la que guanyarà, la que no existeix.
Només cal repassar els diaris i tots els foros d’opinió per saber com acabarà la cosa. Ahir els alumnes de la meva Facultat van fer una enquesta d’urgència a peu d’urna i van copsar que un 86 % dels votants es decidien per la tercera opció; la resta es repartien a parts iguales entre l’ “A” i la “B”.
I si us quedava algun dubte, feu una ullada a la web oficial de la consulta http://www.bcn.es/diagonal/. Segur que, a part d’ingignar-vos, quedareu ben convençuts i, si podeu votar, també us decantareu per la “C”.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
“En canvi poden votar els menors d’edat o els immigrants sense papers, com en aquells altres referèndums on els organitzadors volen que el cens s’infli una mica.”
A les Consultes sobre la Independència de Catalunya, que puguin votar immigrants i joves de 16 a 18 anys, fa que el percentatge de participació sigui més baix, per tant no es fa per inflar el cens, sinó per donar dret a vot a gent que normalment no en té. Pel que fa a la resta de l’article, hi estic força d’acord.
He viscut 18 anys a Barcelona i conec bé el que és la Diagonal. A més, sóc enginyer i me dedico professionalment al Transport. La meva opinió es resumeix en què malament acaba, el que malament comença. Fer una consulta popular per decidir aspectes tan importants com l’urbanisme de la Ciutat no és adequat. Això és democràcia mal entesa. Perquè quan l’Eixample estigui totalment saturat -que hi estarà- i els cotxes facin la vida inhumana, ningú se’n recordarà del fracàs estrepitós de l’Alcalde o de les formes barroeres en què es plantejà el model de Ciutat. Perquè aquest concepte, el de model de Ciutat, no es pot rifar ni deixar en mans de l’estat d’ànim de les persones que van a votar. Ha de ser fruit de debat polític i tècnic, perquè els tècnics, que sempre som menyspreuats, hi tenim molt a dir. El debat tècnic és imprescindible per a què els polítics puguin prendre una decisió; Al final, les decisions es prenen sempre per interessos electorals i sense tenir en compte els criteris tècnics. I això és el que condemnarà Barcelona a la saturació, a la madrilenyització viària. S’ha perdut una oportunitat. Tanta sort que ja no hi visc!
Xavier,
em sembla un bon resum i un punt de vista molt coherent el del teu article. Hi han varis punts que vull aportar. El primer, que vaig sentir en una tertúla i em va fer reflexionar tot i que el tertulià segurament era d’una opció política diferent al PSC, era que els tramvia és una solució per aquelles ciutats que no tenen ben solucionat el “subte” com dirien els nostres compatriotes argentins, és a dir el metro o transports subterranis. I això em va fer pensar que Barcelona en aquest aspecte té una mancança que és la connexió subterrànea per la diagonal. I aquesta mancança obliga que un medi de transport articulat per rails hagi d’anar pel carrer competint amb l’espai pels vianants. Aplaudeixo la nova linia L9 que és una circumvalació molt necessaria per unir les periferies de la ciutat i per proporcionar metro al Besos i al Llobregat. Aplaudeixo el Tram, que fent servir carreteres ja existents uneix ciutats perifèriques a Barcelona de forma ràpida i econòmica. Però el centre d’una vila, els carrers de la ciutat són per la gent, el nostre segle XX ja va aportar solucions com el metro que de ben segur el senyor Cerdà hagués fet servir per la seva Diagonal.
En quant a les consultes participatives, a mi em sembla un mecanisme interessant pel ciutadà i la praxis democràtica. Al cap i a la fi, qui vulgui participa o qui no, no. I la veritat és que la tecnologia d’avui permet fer-les amb totes les garanties, de forma econòmica i molt més!. Però clar, sempre i quan es proporcioni el temps, la informació i la confiànça als tècnics que ho han de muntar. Coneixent com són molts projectes a casa nostra, dubto que els encarregats de muntar aquest sistema hagin tingut el suport de l’ajuntament necessari per muntar-lo amb garanties.
Ara bé, en una societat com la nostra, lo normal és que la gent que ens representa treballin i decideixin per nosaltres en aquelles competències que nosaltres els hem donat, majoritariament en el camp públic. Per això se’ls hi paga!. I si no ho saben fer bé, i no saben gestionar la confiànça que li ha donat el ciutadà, el que no pot fer és traspassar aquesta responsabilitat unaltre cop al ciutadà amb un consulta a on com tu be dius, Xavier, l’aposta per les dos opcions (per a mi idèntiques en quant a concepte) estaven descaradament promocionades pel govern de la ciutat envers de la tercera opció que podia englobar altres solucions a la Diagonal ben diferents i perque no millors.
Però ja no es tracta que el govern apostés per dos de les tres opcions, sino que la tercera opció, la C, era considerada i promocionada pel al govern com un error, un pas enrrera, un conformisme.
A tot això la mentire d’en Jordi Hereu. Per mi, aquesta mentira significa dos coses. Una, que en Jordi Hereu no va ser espabilitat i no va tenir el tacte i responsabilitat que el seu càrrec li exigeix al no reconèixer des del principi que el sistema no va anar bé. Dos, les declaracions posteriors de responsables polítics propers a en Jordi Hereu que continuaven assegurant als medis de comunicació que el sistema no havia fallat i que funcionava bé fins que els propis medis de comunicació van destapar-ho tot és un símptome més que hi ha molta gent que es possa el barret de polític i es creu ser amo de la veritat. Després passa el que passa, que van dient que una és malfollada, que si possen una mà en el calaix dels quartos que no toca…
Diuen que hi han molts polítics honrats treballant força pels ciutadans. Jo m’ho crec, estic segur, però també estic segur que els menys honrats són els que acostumen a pujar més ràpidament als llocs amb més poder polític, i això no és bo.
Ja veurem que dieuen el dilluns, però a la linia dels polítics, el resum serà que la consulta ha estat un èxit de partipació, i es ficaran la medalla que ha estat gràcies al govern i que al sortir l’opció C han de reflexionar sobre un nou model de la Diagonal. Quin nou model serà? Tornarà a ser un projecte a on es reduirà el carril de cotxes, es ficarà el tramvia, uns carrils per les bicis i el que quedi pels vianants. No sé, si l’opció bulevard i l’opció rambla està descartada, quina queda? L’opció avinguda? Sí Avinguda Diagonal.
Per mi, si pugués, faria tota la Avinguda Diagonal des de Francesc Macià fins a Glòries peatonal. Os ho imagineu quin passeig quedaria? Seria el millor carrer del món. Molts de vosaltres pensarieu que és una bojeria, però a funcionat en altres ciutats el convertir el centre en zona peatonal, no?. Per què no pot funcionar a Barcelona?. Al cap i a la fi, Barcelona hauria de tenir prou recursos per poder solucionar els problemes derivats d’aquest canvi de model.
Per una mica el que us he explicat aquí, jo hagués votat l’opció C, per que l’opció C té que botar! boti boti, qui no boti…
PD: totalment d’acord amb tu Xavier, el reste de aspirants a l’alcaldia de Barcelona trempen molt poc també.