Lluitar, crear, construir!
Xavi Sarrià
De sobte comprovem que ens fem grans i al voltant nostre les llavors
germinen i ens inunden de criatures fortes i fràgils que riuen i ens
demostren com n’és de sorprenent la vida i reps una trucada o un sms i de
seguida l’alegria traspassa l’auricular “com està?” ” com esteu?” i tot
sembla encerclat d’una màgia estranya, diferent, sobretot quan és per
primer cop i els teus amics ja són pares i mares i tens ganes de
veure’ls i recordar els moments en què tot allò semblava tant llunyà com
improbable.
Però arriben i amb ells el futur inexorable, el
relleu de tot allò en què hem cregut, el sentiment de cuidar, d’ajudar
a créixer, d’aprendre i ensenyar, i porten noms com Júlia o Judit o Pau
o Marta o Neus o Laia i les fotos semblen fetes amb un prisma
surrealista malgrat que saps que no, que és ben real, que el Josep i l’Anna, el Natxo i la Sílvia o el Litus i la
Núria han tingut una filla i te l’ensenyen orgullosos com si fos el
fruit preuat d’una vida que tot just comencem a assaborir.
Felicitats a totes i tots.
Creix
(Feliu Ventura)
Creix i va escampant-se lentament
Es pot llegir en les mirades
de la gent.
És un riu callat però latent
Quan la impaciència és la virtut
O l’aliment.
Creix com un núvol
I, a voltes, la veig créixer
Per damunt de mi.
Creix com un arbre
Que enfonsa les arrels
Per arribar al cel.
És ensordidora i ascendent
La veu de molts quan la unitat els
fa eloqüents.
narren una història diferent
On la justícia és el principi
I l’argument
on la vida és un deute pendent
només la vida significa
moviment.
El futur no porta remitent
només s’hi arriba preguntant
o responent!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
i emotiu post.
salut
i que bé que escrius, carai!
felicitats pel litus!!
Gràcies per passar-te i deixar petjada pel meu bloc, m’alegre molt que t’haja agradat. Jo no és el primer cop que em passe per ací i, tot i fer-ho furtiu i sense deixar rastre, ja sabia d’aquestes habilitats creatives teues -que espere que seguisquen ben fermes després d’eixe llibretet que tens que publicar i pel qual et desitge moltissima sort-.
Bé, després de llegir aquest emotiu text teu i reflexionar sobre quan m’arribe eixe moment, el moment on el fet d’haver passat una de les moltes barreres d’aquesta vida es fa més palpable que mai, et deixe. Ens veiem algun dia d’aquests.
Una abraçada Xavi.
Company, ets un crack!
I com diu el comandante Arnau:
“i tractaré de tenir sempre present
el que m’has advertit
que tota aquesta riquesa
entre pàgines emmagatzemada
sols manté el valor
quan és capaç de sortir a l’exterior
llegint en directe les misèries i les alegries
quan va acompanyada de l’acció
escrivint nous capítols de lluita i
transformació
participant en el moviment per l’emancipació”
doncs vigileu que s’encomana!!
abraçada i molta força amb la feina!
llegir el teu conte Por, és molt bo. Et puc assegurar que no m’agrada gens
afalagar les orelles de ningú, és més darrerament m’he tornat molt exigent
amb les lletres, totes, les de la resta i les meues.
Després de llegir Suburbi, m’atreveixo a dir-te que has fet una feina
magnífica, amb frases curtes, un llenguatge acurat, i un ritme gairebé
cinematogràfic, enganxa des del primer mot.
Enhorabona company, ara compra’t una llibreta ben grossa i entre concert i
concert, comença la teua primera novel·la.
Salut i que les muses t’agafen treballant!
Mirant al passat veig com ens hem fet grans… fa uns anys les nits de concerts es feien eternes escoltants els teus cants… avui les nits es fan curtes a la meva cambra observant els riures i els plors del meu petit dins el seu bressol. Fa poc més de dos mesos que en Yassin va arribar al món per demostrar-me que ell és la llavor que creixerá dins el meu paradis personal.
Salutacions Xavi!