Lluitar, crear, construir!

Xavi Sarrià

15 d'octubre de 2008
crear
5 comentaris

Emoció

Potser fou els nervis de l’escenari o els que patia entre bastidors, potser l’espina clavada de la què parla l’Elisenda o les milers que em van punxar el cor, potser el rigurós silenci del principi o l’ensordidor soroll del final, potser la bellesa del Palau o l’ombra del Xirinacs, potser els aplaudiments dels que hi eren o el record dels qui ja no hi són. No ho sé. El cas és que allà dalt, assegut amb la guitarra, amb els meus amics, tocant dues de les cançons que ens han donant tant, em vaig emocionar com un xiquet…

(La foto és de la companya Roser)

  2. La veritat que he llegit bones crítiques de la vostra actuació a l’homenatge a Xirinacs. M’haguera agradat estar ahi i escoltar el detall del contrabaix de Jaume!

    Per cert, “benvingut” de nou al mon cibernétic.

    Salut i records des de Bocairent!

    Respon
  3. evidentment les felicitacions per vosaltres i pel 80% de l’acte al Palau, enhorabona Xavi!!
    el 20% restant que em va decepcionar el divideixo en dos àmbits que em van fer reflexionar, en primer lloc penso que (baixant escales entre la multitud es comentava) que s’havia descuidat excessivament l’àmbit social de la trajectòria del Xiri i del futur de la nostra Terra per part de les intervencions en primera persona. Per últim les repetides alusions a Israel per part de Mossèn Dalmau, sé de primera mà (sobretot de la comunitat palestina cristiana) que es pot fer un discurs de Jesús clarament des de una terra que ja s’anomenava Palestina o per contra ser de la corda sionista i com va fer ell obviar totalment el nom de Palestina, els seus origens i la seva gent. AIxò em va entristir i em va fer recordar una vegada més que un massa ampli sector dels declarats nacionalistes catalans estan emmirallats amb un estat ocupant com seria  l’Espanyol. i el més trist encara, es que vingui de veus que es declaren defensores dels perdedors i oprimits. Per sort en Xirinacs ens podria recordar la solidaritat de ghandi amb Palestina.

    un article per a reflexionar:
    http://www.fabrica.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=409&Itemid=1

    bé, doncs això, ja sé que aquí no és lloc i no es per treure mèrits perquè l’acte va estar molt bé, però em fa mal el cor.

    besets i fins aviat!

    i Felicitats altra vegada per l’actuació!!

    Respon

  4. El títol no podia ser un altre: emoció.  I és que la nit va ser això. El vostre acústic, boníssim (amb tants concerts vostres a les cames, no us havia pogut sentir mai en directe en aquest format). Ah, i la imatge de l’Orxata amb el contrabaix, impagable. Una abraçada des de Vilanova.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!