L’altre dia vaig estar visitant dos centres de secundària de les terres del sud. El primer fou a Elx (Baix Vinalopó), a l’IES Montserrat Roig, on a primera hora del matí em vaig trobar amb professors amics, com Minerva, i una aula plena d’adolescents que havien llegit Històries del Paradís i que em sotemeren a un interrogatori intens sobre les històries, els personatges i el rerefons que amaguen.
Un cop acabada la xarrada vaig fer mitja hora més en cotxe en direcció sud cap a Almoradí, un poble molt proper a Torrevella situat al cor del Baix Segura o Vega Baja del Segura, una comarca de parla castellana que limita amb el Baix Vinalopó i la Regió de Múrcia. Allí m’esperava Joan un professor de Tavernes de la Valldigna que m’havia convidat a xerrar sobre el llibre a l’IES Azud de Alfeitamí d’aquest poble. He de dir que era la primera visita a un centre d’aquestes comarca (encara que amb el grup havíem tocat a Torrevella amb molt bona acollida) i tenia les meues reserves sobre com aniria l’acte. Unes reserves, però, que de seguida es van esvaïr quan em vaig trobar amb un saló d’actes ple d’adolescents que es van mostrar ben interessats pel llibre i les experiències del grup que els vaig explicar. De fet, fins i tot hi havia un grup de xavals que tenien un grup de música i que es declaraven seguidors nostres i de La Gossa Sorda.
L’experiència fou ben enriquidora i em serví per trencar, un poc més, els prejudicis que tots tenim cap allò que desconeixem. Al final de l’acte, vaig entregar uns diplomes al estudiants que havien presentat narracions pel Premi Sambori. Dos hores més tard, i quatre-cents quilòmtres més a les esquenes, tornava a casa per a dinar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Xavi,
m’alegre que el viatge a Almoradí et resultara agradable i trencador. Tot i això ja saps que ací no tot són flors i violes! La veritat és que també per als xavals va ser una experiència que no esperaven i van eixir ben satisfets, com vas veure. I no és habitual que gaudisquen tant de la lectura ni que donen eixa acollida a un escriptor, cosa que ens va omplir de goig, als professors. Espere, de tot cor, que també aconseguírem ensorrar els prejudicis que molts d’ells arrosseguen!
Una abraçada i gràcies de nou!