Doncs sí, després d’un any sencer de treball, d’hores
davant la pantalla, d’estranya creació en la furgoneta del grup, d’inflar-los el cap a amics i familiars, de
reescritures i correccions inacabables, de
patir els nervis i insomnis, per fi puc dir
(creure els dits) que he acabat el llibre. I us puc
assegurar que, després tants anys fent discos, em sent com un ratolí
sota les urpes del gat…
En fi, espere continuar ben viu d’ací a un mes (es publicarà al novembre!) i
comprovar com les vint-i-tantes històries que han conviscut amb mi tot
aquest temps s’independitzen definitivament. Serà el senyal que
l’esforç ha valgut la pena.
(I des d’aquest moment declare acabada la treva d’aquest bloc!)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quines ganes tinc de llegir la criatura!!! I quines ganes tenia de llegir-te de nou i poder estar (ni que sigui mínimament) de nou en contacte! Tota una allau de bones notícies!
Si fas gira presentant el llibre, ja et perseguiré… Ja ho saps, per fer llegir als alumnes sóc capaç del que sigui, fins i tot d’assaltar-te per suplicar que vinguis! 🙂
Una abraçadota montblanquina a tots. I espere veure-us a St Celoni. Vaig perdre’m el festival pegolí (tot i ser-hi en esperit), i ara em toca treure’m l’espina!
Xavi!!!… quina alegria, l’altra nit, després de tant de temps (de repent sembla que no haja passat, ¿no creus?)… estem esperant el llibre amb il·lusió… el primer de molts, sí senyor! Una forta abraçada.
Hola Xavi!
Avui m’he topat amb tu i la teua obra ací:
http://www.pagina26.com/tendencies/pamuk-xavi-sarria-i-a.m.-holmes-novetats-de-bromera-per-aquest-novembre.html
Tio, quin honor que et facen articles com aquest, no?
Bo, doncs ja el compraré i et faré la crítica! Tinc molta curiositat…