Per què ens informen tant puntualment dels resultats de la NBA?
Estem totalment al corrent dels resultats de basquet d’un país que no ha signat el conveni de Kioto, no reconeix al Tribunal Penal Internacional, organitza guerres, etc, etc,
No deixo mai de sorpendre’m quan sento als telenotícies de les emisores públiques informant del resultat dels Bulls contra els Laker’s de la NBA americana. REsultats de lliga normal… Els hi seguim elrotllo d’una manera impressionant. Un país que no vol estar sota el control del Tribunal Penal Internacional per a poder fer el que li dongui la gana, què és molt, i molt negatiu per a la seguretat mundial, la justícia, i la dignitat humana. Penso que la societat civil nordamericana estaria molt contenta de que Europa plantés cara a aquesta situació, per posar en evidència i contra les cordes uns governs que mai han sigut representatius de la seva societat, perquè el seu sistema democràtic és tant enganyós que ja fa temps que va deixar de ser una democràcia.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Xavi,
felicitats pel teu bloc i per ser tan clar ila NBA. La passió per l’esportla organització One.. .),
contundent. Llegint el teu escrit m’he quedat amb la pregunta del, perquè li
donem tanta importància als resultats de la NBA en un país amb tantes mancances
democràtiques i de conseqüències tant dramàtiques? Jo crec que és la necessitat
del ser humà de relativitzar. Necessitem bones notícies també. Arriba un moment
que si només estiguéssim pendents de les desgràcies i de les lluites estaríem
en un estat de estres permanent. Necessitem un espai per l’esforç dels ser humà
i la superació personal. I la NBA ens ho dona. Malgrat tot, hi ha jugadors que
han sortit dels suburbis, convivint amb la pobresa i el racisme. I lluiten per
ser més bons cada dia. Jo he tingut la sort de assistir a un partit de la NBA i
et puc assegurar que és un dels espectacles més tranquils, familiars i
excitants que hi ha pels amants de l’esport. Deixa’m fer aquesta reflexió ja
que tries la NBA com exemple: nosaltres hem signat el protocol de Kioto i estem
sota el control del Tribunal Penal però llencem tot tipus d’objectes als
esportistes sense cap penalització (Barça-Madrid) i seguim així fins avui en
dia que ja hem arribat a noquejar físicament a un entrenador rival
(Betis-Sevilla). Ambdues coses son molt difícils de veure a
és imprevisible i irracional. És aquesta passió la que necessitem viure de tant
en tant -ja sigui l’esport, el cinema, les notícies del cor- el que
necessitem per relativitzar les desgràcies i no caure en la depressió
contínua. Recordes la escena dramàtica del final de El Último Mohicano?
és tant excessivament brutal que la música ha de relativitzar perquè l’espectador
no arribi a una situació de col·lapse absolut i sortir del cine tant desolat
que et quedaries tancat a casa en dos dies. Hi ha molts artistes americans en
contra de la guerra i de Bush (Anastacia, Bruce,
pobrets, sempre els quedarà la NBA, no trobes?
Una abraçada
Toni Xuclà
ei xavi, sóc el josele ex cactus i ara amb canibala, d´això q havia perdut tots els teus contactes i ara et trobo x aquí. Envia´m sisplau tfn o mail teus al meu mail rumbibita@hotmail.com i t´explico. Láltre dia el zarco em va dir que global estàveu buscant bandes en xtellà sí? Bé, una abraÇada molt forta, salut!!!!!!
Gràcies per mantenir-nos informats sobre el que està passant!