Ahir vaig escoltar l’Internauta, el programa de Vicent Partal a Catalunya Ràdio. Hi havia els joves d’Olesa creadors de l’EyeOS i en Saül Gordillo, periodista blocaire de referència. En Saül va fer una reflexió sobre el risc que el món virtual de la blogosfera sobiranista s’allunyi massa del món real. Va recordar que navegant pels blocs semblava que el NO a l’estatut havia de guanyar i que al final el resultat va ser el que va ser. La reflexió és correcta: cal no oblidar que hi ha una immensa quantitat de gent que viu al marge dels blocs. Però penso que hem de concebre la relació blogosfera-societat com una relació dinàmica. La blogosfera és un mitjà de comunicació com ho poden ser la televisió i la premsa. Tant en un cas com en l’altre hi ha dos vessants: d’una banda donen una visió de la realitat, però de l’altra creen realitat en si mateixos. Quan una cadena de televisió o un diari donen una notícia, també estan determinant què és notícia, què és important i què no. El tractament de la notícia també pot ajudar a sobredimensionar o relativitzar les informacions. Tot això és igualment aplicable a la blogosfera. Ja ho deia Joan Josep Isern en el reportatge de Vilaweb TV: la blogosfera és tan creadora d’opinió com ho pugui ser un diari. Per tant, en una relació dinàmica amb la societat, quina ha de ser la tendència? Reflectir una realitat freda i estadística? O bé oferir una visió alternativa de la realitat a través de l’expressió lliure, amb la interacció dels lectors a través dels comentaris i la hipertextualitat dels enllaços?
Continuo pensant que hi ha dos tipus de blocs polititzats (deixo de banda les bitàcoles personals diguem-ne eclèctiques): aquells que els polítics utilitzen per explicar-se amb la ciutadania, i aquells en què la ciutadania expressa la seva opinió. Partal i Gordillo parlaven dels blocaires que s’organitzen en plataformes, com ho han fet els socialistes. Es referien també al prestigi creixent dels blocs, que es nota en detalls com el fet que al web del Parlament de Catalunya es visualitzin els diputats blocaires com a grup. Aquesta setmana mateix ha canviat el disseny del diari digital Eldebat.cat i s’hi ha incorporat una secció anomenada Top Ten dels Blocs. És evident que els blocs són un fenomen que s’està accelerant al ritme que sovint ho fan els fenòmens relacionats amb les noves tecnologies, i que aquesta acceleració coincideix amb la davallada dels diaris impresos en format paper. Els mitjans que depenen de grans grups amb un capital sotmès a pressions polítiques passaran a la història tard o d’hora. La comunicació de l’opinió política s’està revolucionant i democratitzant. I la blogosfera sobiranista hi tindrà un paper destacadíssim. L’experiència de la primera edició de la campanya "Jo també vull un estat propi" en dóna indicis prou clars. Estem creant opinió i ens farem sentir, cadascú amb el seu granet de sorra. Ara tenim una nova oportunitat de fer-ho del 8 al 15 d’octubre.
Calen noves veus sobiranistes. Els qui fins ara sou lectors passius de blocs heu de fer el pas endavant i obrir el vostre propi bloc. Tots plegats fem xarxa. I els qui tenen els coneixements informàtics necessaris tenen l’oportunitat de crear el portal que ens aglutini i ens representi com un col·lectiu transversal amb un objectiu comú: la voluntat de tenir un estat propi. Aquest espai web podria batejar-se amb aquesta denominació que ja circula: blogosfera sobiranista, i podria tenir com a subtítol un lema com aquest: bloquegem l’opinió política als Països Catalans.
Per acabar, un apunt. L’enquesta de La Vanguardia d’avui diumenge redueix la distància entre CiU i PSC. No sé si marca un canvi de tendència, però si el Racòmetre de demà ho confirma, crec que caldria treure’n alguna conclusió. Els qui tenen intenció de votar Mas no n’estan del tot convençuts. En cap cas voldrien que tingués majoria absoluta, i la política d’aliances de CiU els està passant factura: rebutgen el PSC, rebutgen ERC i rebutgen el PP. Això els està donant una imatge de prepotència que és un risc. Els qui volen un pacte CiU-ERC ja saben que Mas no vol Carod de conseller primer i deuen començar a pensar que l’única manera d’aconseguir aquest pacte és rebaixar els fums convergents donant més pes a ERC. I troben una ERC en plena remuntada, una ERC que ha fidelitzat els seus votants molt més que no ho esperaven els altres partits.
Per sota d’aquesta opinió d’en Saül Gordillo hi ha la perversa idea (no dic que la idea sigui seva, compte, sinó que malauradament impregna la seva opinió com la de moltíssims catalans que han perdut la noció del lideratge) que els blogs, com els partits, han de seguir la societat, que els blogs com a eina de comunicació i els partits com a eina de representació han de ser mostres demoscòpiques de la societat, una radiografia, i fins i tot que l’independentisme (per contraposició al carodisme-puigcercosisme-"brindis-al-sol-isme") està massa lluny de la societat. La mateixa idea que porta molts a dir que els independentistes som un 15% al Principat, quan les enquestes actuals del mateix ICPS indiquen que som entre un 35% i un 40% pel cap baix. Tornant l’argument, qui estaria lluny de la realitat, doncs?
Tens tota la raó, Xavier, quan dius que la blogosfera és una eina més, de comunicació, sí, però com dius no únicament transmissora d’una radiografia (d’una "realitat", diuen) sinó d’unes idees amb què es vol impregnar la societat. Hi ha una patètica visió de la política catalana, que malauradament és la que guia actualment ERC (i no cal que dir que també la resta dels partits catalans), que dóna sempre més importància a la demoscòpia que al lideratge. Covards i mercaders de vots és el que són.
el problema de la blogocosa és
si en fas un mal us, que et tankis a "la caverna" i no
vulguis veure l’exterior.
Però això tb passa amb
els mitjans tradicionals, la persona que es compra l’ABC mai llegirà
un país, i el que mira A3, li farà fàstic les
emissores grup RISA.
Amb això de la web transversal o
un índex de noticies has tingut una bona idea, sobretot per la
gent que comença a navegar per la blogcosa i no te gaires
links, els blogs en si mateixos ja estan en xarxa però un
índex de posts amb el seu títul ajudaria.
Una
web tipus aquesta, aniria bé, a més queda demostrat que
no fan falta molts diners per crear-la només dedicació.
http://www.nodo50.org/
Ara que tenim mitjans de comunicacció lliures i quasi gratis els em d’aprofitar de ben segur en un futur tindran més influencia els blogs que els diaris tradicionals.
Això és com els Jocs de Marcians, fa 20 anys només hi jugaven nens i joves, ara ja es crean jocs per adults (sang i fetge etc…) i d’aquí un temps veurem gent de 70anys jugant amb la playstation, amb els blogs i Internet passarà el mateix.