Acabo d’assabentar-me que la campanya de l’estatut del PSC estarà molt centrada en un atac frontal al PP. La idea és que votar NO afavoreix el PP. Més enllà de la indignació primera que és no rebre arguments sinó excuses, no rebre informació sobre l’estatut i els eventuals avantatges sinó al·lusions a un partit enemic que es fa servir de cap de turc, la més gran indignació prové de saber que en el procés d’un altre estatut de l’estat espanyol, el del País Valencià, el Partit Socialista del País Valencià va pactar el text amb el PP, al marge del Bloc Nacionalista Valencià i de tots els altres, i fins i tot sense passar pel referèndum. Jo em pregunto com es pot tenir la santa barra de fer servir el PP d’excusa aquí i pactar-hi descaradament al País Valencià. Realment els socialistes estan posant a prova la nostra intel·ligència i la nostra paciència. Diuen que l’únic partit que celebrarà la victòria del NO és el PP. Mentida! Mentida i més mentida! Avui escric el bloc amb indignació. No n’hi havia prou que el PSC assaltés la Generalitat fent fora ERC malgrat el pacte signat, que ara ens menteixen descaradament, d’una manera que els deixa al costat d’Aznar. Tots recordem Aznar assegurant que hi havia armes de destrucció massiva a l’Iraq i que els atemptats de l’11 de març van ser obra d’ETA. Tots estem indignats per aquells abusos mediàtics i aquelles manipulacions barroeres, i pensem que amb els socialistes espanyols es viu millor. Però també Zapatero menteix: es compromet a aprovar l’estatut que surti del Parlamanent i després fa veure que no ho va dir. Ara els socialistes catalans trenquen un pacte de govern i, en lloc d’abandonar la Generalitat, pretenen allargar la legislatura tant com puguin. No és legítim!
La millor estratègia per deixar el PP fora de joc és continuar ignorant-lo. A Catalunya el seu pes és testimonial. És l’amenaça fantasma perquè no existeix. Parlar del PP com a problema o impediment per a l’estatut és una burla. El que passa, i amb la campanya de l’estatut els socialistes reblen el clau, és que volen fer servir l’estatut per ajudar Zapatero a guanyar les eleccions. Els socialistes tenen Catalunya com a plat de segona. S’equivoquen d’estratègia i espero que des d’avui mateix ho comencin a notar. Des d’aquest bloc els faig arribar una protesta tan enèrgica que metafòricament trenca tots els vidres de la seu i dels locals que puguin tenir. Prou! Els catalans no volem ser una contrapartida per a Zapatero. L’estatut no pot ser utilitzat com a passi de Zapatero a la reelecció. Prou!!
A alguns dels qui van sortir al carrer el 18 de febrer potser els movia el rebuig al PP, i deu ser això el que ara volen aprofitar els socialistes. Però l’estratègia se’ls girarà en contra, perquè ni volem els atacs del PP ni volem ser un plat de segona per als socialistes. Que quedi molt clar.
NO A UN ESTATUT REBAIXAT QUE NOMÉS SERVIRÀ PERQUÈ ZAPATERO PUGUI DESARMAR EL PP!!!
NI AZNAR NI ZAPATERO!! CATALANS DE TOT ARREU: CATALUNYA!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Salut Xavier,
Ja fa un temps que segueixo el teu blog, sovint amb un alt grau de coincidència amb les teves opinions. Fins i tot recordo que una vegada vaig voler fer un comentari a una de els teves entrades i després de passar-me mitja hora escrivint, per un error informàtic es va perdre tot el meu escrit (espero que aquest cop no passi el mateix!).
En fi, simplement volia remarcar que, un cop més, estic d’acord amb la teva anàlisi, i de passada agrair-te que m’hagis afegit a la lista d’enllaços recomanats tot i la curta existència del meu blog. Pots comptar que jo també recomanaré ben sincerament el teu blog, tan bon punt tingui clar com es fa!
A banda d’això, només comentar que la indignació que sents, lamentablement, ja fa temps que la sentim molts sobiranistes, tot i que, per mirar el costat positiu de les coses, si la sabem canalitzar –igual que vam fer a la manifestació del 18–, encara en podrem treure algun resultat positiu. Precisament el fet de veure totes les males arts que utilitzen els partidaris del Sí (la demagògia pseudocatalanista anti-PP, l’ocultació interessada de les mentides i de les renúncies respecte al text aprovat pel Parlament), és el que pot fer pensar que tenen por i que d’aquest referèndum l’independentisme –que el pacte Zapatero-Mas va voler enterrar per una generació– en pot sortir molt reforçat.