Malgrat que l'aparició de Solidaritat Catalana hagi semblat una sortida improvisada a la situació en què s'han trobat Alfons López Tena i Uriel Bertran –baixa dels càrrecs als partits respectius i anunci d'una imminent resposta política a la negativa de la IP i la ILP–; malgrat que, en lloc d'incorporar-se a qualsevol de les iniciatives creades i impulsades anteriorment –com Reagrupament, Suma Independència o la Conferència Nacional per la Sobirania–, hagin optat per un cop d'efecte mediàtic i per crear un nou front en discòrdia per la unitat; malgrat les acusacions de fagocitosi i els retrets de trair els mots, podria ser que la iniciativa liderada per Laporta, López i Bertran hagués trobat la manera de prendre un avantatge i un lideratge determinants.
Si hem de fer justícia –i disculpeu-me si no sóc exacte en això i ometo algun mèrit–, el primer intent d'organitzar una candidatura independentista unitària i transversal, la primera materialització d'una idea que en tindria moltes més va ser Reagrupament. Però la manera com es va desenvolupar la idea va suscitar dubtes a moltes persones i ara mateix no sembla el projecte amb més opcions. Vaig ser a la primera assemblea i en el seu moment en vaig fer una valoració prou positiva des de la discrepància i la prudència. Després van venir aquells moviments estranys que crec que ja van desencantar moltes persones i que segurament va frenar el procés de creixement de l'associació. Fa l'efecte que Carretero ha sacrificat coses que no havia de sacrificar per poder comptar amb Joan Laporta. Sigui com sigui, els associats han elaborat unes llistes i estan decidits a concórrer a les eleccions, potser fins i tot en solitari.
Després va venir Suma, una iniciativa que en tot moment va desmentir que volgués ser un partit, però que ara veiem com a tal en una de les propostes. Un correu rebut fa uns dies diu en el seu primer paràgraf: "El dia 27, sota l’auspici dels promotors i signants del Manifesta del 12 d’abril, després de moltes hores de feina, set partits, Bloc Sobiranista Català, CUP Arenys de Munt, Crida per la Terra, Els Verds-Alternativa Verda, Força Catalunya, Partit Republicà de Catalunya, i Suma Independència, vam acordar formar la Coalició per la Independència – “SI” i el dia 28 la vam presentar públicament al Col•legi de Periodistes." I finalment, arran d'aquest Manifest del 12 d'abril s'ha estat gestant la Conferència Nacional per la Sobirania, formada per un espectre considerable de partits i entitats, entre els quals la PDD i Acte de Sobirania.
Enmig de la confusió que tot plegat pugui generar, hi ha un plantejament que pot donar un clar avantatge a Solidaritat: "Són els adherits els que han de tenir el dret de votar lliurement, en primàries obertes, les persones que volen que els representin i dirigeixin (...) És el sistema que defensem a SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA, i és el que farem servir per elegir les persones integrants en les candidatures electorals, així com l’ordre a les llistes: tots els adherits poden presentar-se, tots els adherits poden votar, seran elegits els que tinguin més vots, per l’ordre marcat pels vots que en rebin. Unitat des de la base, unitat democràtica."
Solidaritat Catalana convoca la seva Assemblea Nacional per l'11 de setembre a les 10 del matí a Barcelona –coincidint, doncs, amb la Mostra d'Entitats dels Països Catalans que des de fa anys es du a terme al passeig de Lluís Companys– i permet l'elecció directa dels representants. Si a l'Assemblea hi pot assistir i tenir-hi dret de votar i de ser votada tota persona adherida que hagi pagar els 20 euros de quota, som davant d'un procés com el de Reagrupament, però que podria comptar amb molts més adherits i posar-los, per tant, en escac com a força majoritària en la lluita per la unitat.
Caldrà estar atents a l'evolució dels fets a cada minut –mentre redactava això he rebut un altre correu de Solidaritat Catalana– i tenir presents les condicions del contracte amb cada projecte. Un correu de SCI del dia 27, per exemple, assegura que "Impedirem que sumi i es formi un tercer tripartit a Catalunya, i no donarem suport a un Govern on hi participin partits d’obediència espanyola." CiU és un partit d'obediència espanyola? I Esquerra? I el PSOE-C?
Pendents de resoldre alguns d'aquests dubtes, el fet que el dia 11 tothom pugui votar el seu candidat preferit en una votació transparent és un reclam potent que pot convèncer fins i tot els qui ja van fer el mateix a Reagrupament per triar la direcció que va sortir de la primera assemblea. Fer això amb 3.000 socis és una cosa. Fer-ho amb 30.000 n'és tota una altra.
Després va venir Suma, una iniciativa que en tot moment va desmentir que volgués ser un partit, però que ara veiem com a tal en una de les propostes. Un correu rebut fa uns dies diu en el seu primer paràgraf: "El dia 27, sota l’auspici dels promotors i signants del Manifesta del 12 d’abril, després de moltes hores de feina, set partits, Bloc Sobiranista Català, CUP Arenys de Munt, Crida per la Terra, Els Verds-Alternativa Verda, Força Catalunya, Partit Republicà de Catalunya, i Suma Independència, vam acordar formar la Coalició per la Independència – “SI” i el dia 28 la vam presentar públicament al Col•legi de Periodistes." I finalment, arran d'aquest Manifest del 12 d'abril s'ha estat gestant la Conferència Nacional per la Sobirania, formada per un espectre considerable de partits i entitats, entre els quals la PDD i Acte de Sobirania.
Enmig de la confusió que tot plegat pugui generar, hi ha un plantejament que pot donar un clar avantatge a Solidaritat: "Són els adherits els que han de tenir el dret de votar lliurement, en primàries obertes, les persones que volen que els representin i dirigeixin (...) És el sistema que defensem a SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA, i és el que farem servir per elegir les persones integrants en les candidatures electorals, així com l’ordre a les llistes: tots els adherits poden presentar-se, tots els adherits poden votar, seran elegits els que tinguin més vots, per l’ordre marcat pels vots que en rebin. Unitat des de la base, unitat democràtica."
Solidaritat Catalana convoca la seva Assemblea Nacional per l'11 de setembre a les 10 del matí a Barcelona –coincidint, doncs, amb la Mostra d'Entitats dels Països Catalans que des de fa anys es du a terme al passeig de Lluís Companys– i permet l'elecció directa dels representants. Si a l'Assemblea hi pot assistir i tenir-hi dret de votar i de ser votada tota persona adherida que hagi pagar els 20 euros de quota, som davant d'un procés com el de Reagrupament, però que podria comptar amb molts més adherits i posar-los, per tant, en escac com a força majoritària en la lluita per la unitat.
Caldrà estar atents a l'evolució dels fets a cada minut –mentre redactava això he rebut un altre correu de Solidaritat Catalana– i tenir presents les condicions del contracte amb cada projecte. Un correu de SCI del dia 27, per exemple, assegura que "Impedirem que sumi i es formi un tercer tripartit a Catalunya, i no donarem suport a un Govern on hi participin partits d’obediència espanyola." CiU és un partit d'obediència espanyola? I Esquerra? I el PSOE-C?
Pendents de resoldre alguns d'aquests dubtes, el fet que el dia 11 tothom pugui votar el seu candidat preferit en una votació transparent és un reclam potent que pot convèncer fins i tot els qui ja van fer el mateix a Reagrupament per triar la direcció que va sortir de la primera assemblea. Fer això amb 3.000 socis és una cosa. Fer-ho amb 30.000 n'és tota una altra.
A la Conferència Nacional també hi ha rebotats i emprenyats amb Reagrupament la qual cosa, dóna mal rotllo i poca confiança. Més aviat semblen una quants amics que s'han posat d'acord però tenen escassíssimes possibilitats de créixer gaire més. Els veig amb possiblitats limitades.
En canvi, Solidaritat Catalana, semblen la solució ideal. No neixen rebotats ni contre ningú (a diferència dels altres dos ). Proposen un sistema 100 % democràtic on hi cap tothom, que permet que entrin, també, els altres dos en tromba (això és molt important) i cadascú pugui votar els seus. I finalment -digue'm-ho sense embuts- el fet d'estar encapçalat per figures mediàtiques i amb molta experiència - serà un punt que jugarà a favor.
Endavant, doncs, la Solidaritat Catalana per la independència.
M'atreviré a esvaïr-te dubtes: partits d'obediència espanyola són aquells que tenen la seva seu central a Madrid. Jo vull entendre-ho així, tot i que també crec que sovint d'altres partits actuen com si tinguéssin alguna mena d'obediència.
Jo vaig estar a la presentació de Vic i n'he fet una crònica amb algunes crítiques. Avui he fet un altre text, després del comunicat, no massa optimista.
Espero que el diumenge o en posteriors dies hi hagi millors notícies.
El dia despres de la declaració unilateral d'independencia el mes probable és que passi com Companys o Ibarretxe Als espanyols no els hi caldrà portar ni l'exercit ni tan sols la policia Guardia C; Només declarant anulada l'autonomia, els mossos d'esquadra (farcit de personal procedents de cossos de seguretat espanyols) pasaran a ser pagats i manats des Madrit seràn propiament ells qui empresonaran els dirigents "rebels"
Referendum? Quants d'aquests vots presuntament independentista cambiaran el dia que es facin maniobres militars a Calahorra o més aprop? no caldrà que possin els peus sobre terra catalana.
Ens ajudaran des de fora... diuen. Hem de confiar que els EEUU es llevin de bon peu i valorin positivament una posible desestabilització al mediterrani i tanmateix es rasquin la butxaca altruistament, per portar no sé quants portaavions al port d'una Barcelona ocupada pels propis militars acabats de sortir de les casernes i duanes catalanes. França, la traidora Gran Bretanya i Italia s'alinearan amb els quatre somiadors catalans? tenen el mateix problema a casa, Alemanya es hispanofoba sempre ho ha estat. Rusia té Xetxenia, és a dir que ni amb uns ni amb altres s'ha de contar.
Tot aixó ho tenen pensat els aprenets de politic? o Deu proveira.
Per aquets motius la Conferència Nacional del Sobiranisme (Manifest 12 d'Abril) està envoltada de despropósits entorpint el procés de les forçes independentistes. Des de la seva difussió el 17 de Maig fins avui encara no h'assolit el seu propòsit.
Per altra banda apareix SCI i es troba l'ambient enterbolit per Rcat i el Manifest 12 d'Abril, en veure la situació opta pel camí del mig i em sembla mol bé, poques coses podia fer. Per arribar a un acord Rcat i SCI jo crec que manca temps i tot és possible, tot i que la questió llistes pot ser el més gran impediment. Per tant ara com ara estic amb en Xavier Mir i el seu escrit, és la realitat al dia d'avui.
Un problema amb Reagrupament és que l'única elecció que vam fer els reagrupats fou la de la junta a la primera assemblea. Això va acabar malament amb les dimissions, i a partir d'aquí les decisions han estat des de la cúpula, el mateix que es critica en els partits parlamentaris: ara Reagrupament presenta una llista que és la que ha decidit en Joan Carretero. És ridícul, per tant, que no vulguin acceptar ara deixar sense efecte aquesta llista i participar en l'elecció de la llista de Solidaritat Catalana democràticament.
aquest és un comentari que t'honora i que em fa concebre esperances. I a més el signes. Per tant, ho trobo digníssim i te'n dono les gràcies. Ens en sortirem, company!
Per a votar al teu candidat preferit aquest i tu heu d'apuntar-vos a una web i pagar 20€, sembla poc per tanta responsabilitat ;) (escollir la candidatura que ens portarà la independència), però pot semblar molt per alguns primeres espases que segur que no jugaran a aquest joc a no ser que tot estigui arreglat.
Em sorprèn que ara siguis partidari de llistes obertes quan són totalment incompatibles amb la idea d'unitat de tots els independentistes. Com pots fer pactes amb llistes obertes?
Per cert a RCAT a la primera assemblea es va escollir la direcció que ha treballat per a presentar una llista i moltes més coses a la tercera assemblea. Aquí es vol fer, en teoria tot el mateix dia i anar a la manifestaciò per la tarda i amb llistes obertes per a fer unes llistes tancades i amb paritat de sexes. Ho veig tot una mica complicat i improvisat. Van començar dient que votarien 10 persones de cada associació local però ara sembla que la cosa ja no serà així. També van començar fent una crida a tots els partits com un SI.2 i quan ningú respon, co tothom podia imaginar, fan un RCAT.2.
Comprometre't amb una causa va molt més enllà de pagar 20€ per escollir una llista i sinó pregunteu-ho a la majoria d'associats-voluntaris de RCAT?
Salut
Avui teniu festa per Arenys, que vagi bé!
Si SC va pel mateix camí (per no aconseguir JA els seus objectius d'unio i d'adhesions REALS) i va per sola (blocjant la possibilitats de pactes) fa feina molt dolenta
Això s'evidenciarà o just abans i a les eleccions, o en els mesos que seguiran amb un desgats enorma. Esêro que rectifiquin RàPID!