Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

18 de febrer de 2006
Sense categoria
4 comentaris

Un gran patriota

Ens deixa un patriota exemplar, un incansable defensor de la llengua. Com escriu avui el company Salvador Garcia-Arbós en el seu brillant i apassionat article a El Punt, “se n’ha anat quan més falta feia”. La pèrdua de Francesc Ferrer i Gironès em serveix per defensar la seva causa, que és la del “catalanisme transversal”, segons ha declarat aquest 17 de febrer Josep-Lluís Carod, el president de l’últim partit en què ha militat el polític de la pipa. Ferrer i Gironès va ser fundador de Convergència Democràtica de Catalunya. El 1979 se’n va anar al PSC, partit pel qual va ser senador fins el 1993. El 1995 va ser escollit diputat al Parlament de Catalunya per ERC, i el 2003 va entrar a l’Ajuntament de Girona com a cap de llista dels republicans. La faceta política de Ferrer i Gironès eclipsa la d’empresari, escriptor i activista cultural. Jo havia conegut i treballat amb el seu fill Jofre.

Ferrer i Gironès era un home tremendament modern. Tenia una web pròpia amb un bloc que actualitzava periòdicament. La seva última anotació és de dilluns, 13 de febrer. Escrivia sobre la negociació de l’Estatut en la Comissió del Congrés dels Diputats. La seva és una bitàcola de referència entre els blocaires polítics. Em resulta estrany escriure d’un difunt blocaire. Amb 70 anys, Ferrer i Gironès era el polític català de més edat amb diari personal a Internet. Ahir precisament un company, en Narcís Genís, em comentava que Ferrer i Gironès llegia aquest bloc, el seu i el dels altres companys d’El Punt Carles Ribera i Toni Dalmau. Una família, aquesta de periodistes d’El Punt amb bloc, a la qual s’acaba d’incorporar Eduard Batlle.

Ho deixo aquí. En Ferrer i Gironès segurament hauria anat a la manifestació d’aquest dissabte. Falta gent. Cap allà vaig…

  2. Si bé va cofundar CDC aviat se’n sortí, i mai més no milità en cap partit, ni al PSC ni a ERC.
    Sempre repetia, naturalment a qui volia escoltar-lo, que només tenia un partit: Catalunya.

    Respon

  4. Record de Francesc Ferrer i Gironès, defensor de la llengua catalana. I no tan conegut, va publicar: Isabel Vilà, la 1ª sindicalista catalana


    Us passo nota d´un amic personal del lingüista i polític que ens va deixar fa pocs dies, diputat per les llistes d´ERC, i segon tinent d´alclde de Girona, lluitador en defensa de la llengua catalana i autor de diversos llibres, que m´ha fet present en Josep Maria Loste, i què millor que parlar d´ell , que en boca d´un bon amic seu. Que descansi en pau .

    EN RECORD DE FRANCESC FERRER

    S’ha mort en Francesc Ferrer : encara no m’ho crec. Ens ha deixat una gran persona, que havia treballat i lluitat molt per Catalunya Un autèntic amic, un referent pels qui, des de fa molt de temps, bateguem (amb el cor i amb el cervell ) per normalitzar aquest país i la seva llengua mil·lenària. Per fer que Catalunya torni a ser rica i plena : una terra en què es pugui viure amb dignitat, justícia social i llibertat.

    L’ésser humà és molt feble i més en èpoques de conviccions fràgils i d’un postmodernisme efímer que deriva en un pensament polític molt transitori. Realment un arriba a pensar que en aquest món tan injust i inhòspit que ens ha tocat viure sembla que només es morin les bones persones, i que , per contra, els poca-soltes de tota mena tinguin la immortalitat garantida. En aquest sentit, en Francesc Ferrer i Gironès va ser un ciutadà modèlic, d’aquells que estimen la seva pàtria no perquè sigui la més gran sinó perquè és la seva.

    – Descansa en pau Francesc ¡ En nom d’un amic teu .

    JOSEP M. LOSTE i ROMERO

    A continuació, teniu la seva biografia, però en destacaria una obra, crec que per modesta, a pasat discretament, promoguda des de l´Ajuntament de Llagostera, i que val la pena.

    Es tracta del llibre:
    ISABEL VILÀ I PUJOL. La primera sindicalista catalana.
    Una obra que rescata de l´anonimat una dona, la Isabel Vilà i Pujol(1843-1896), que a més de militant republicana, va tenir presència en la implantació de la "Primera Internacional" (AIT) al Baix Empordà, i creant la AIT a Llagostera, tot i néixer a Calonge, amb 1200 obrers. Va participar en la campanya de "fora quintes", la sol.licitud d´una biblioteca per als obres a , va lluitar per assolir la jornada de "5 hores" per als infants que treballaven a les fàbriques, etc, un referent de l´època. Després de la caiguda de la I República i la persecució de "La internacional" pel nou règim, l´obligaren a exiliar-se a Carcassona. Però allà va poder estudiar i formar-se com a mestra. Quan el 1880 retorna a Catalunya i viu en plena "Febre d´Or, funda un col.legi a Barcelona, i atesa la seva professionalitat li demanen que dirigeixi l´Escola Racionalista de Nenes a Sabadell, sot l´impuls del maçó Tomàs Vilador, amb els principis pedagògics de la "Insitución Libre de enseñanza", on dirigeix i actua de pedagoga en varis centres escolars. Com a dona rebel, va viure en moviments socials que trencaven les pautes culturals del seu temps, i lgràcies al seu tarannà abnegat i generós va lluitar sempre pels més afeblits i desafavorits.
    Sorprèn que ni moviments socials compromesos, ni feministes, no l´hagin promocionat, ni tingui carrers dedicats i que pasi en el més absolut anonimat. Potser , amb la pèrdua de Ferrer Gironès es recuperi la seva obra, i entre elles es valoritzi la figura d´Isabel Vila. He dit.
    BIOGRAFIA
    Francesc Ferrer i Gironès (Girona, 26 de juliol del 1935 – 17 de febrer del 2006) fou un historiador, polític i escriptor català.
    Ferrer fou un dels fundadors de Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!