Saül Gordillo www.saul.cat

Crec que ho estan fent bé. Mentre a Madrid els mitjans de comunicació i el debat polític se centra en el "cas Montilla" (que no caurà pas) i en les picabaralles govern-oposició per la reforma de l’educació, hi ha gent que està fent la feina discreta d’aplanar el camí de l’Estatut de Catalunya. El govern del PSOE i la part catalana han decidit negociar l’Estatut sense càmeres al davant per no interferir en un procés polític complicat però ambiciós.

Han après la lliçó de la negociació parlamentària de l’Estatut a Catalunya. Com diu Joan Puigcercós, al parc de la Ciutadella el text de reforma estatutària s’estava elaborant com si d’un partit de futbol es tractés. Una mena de Gran Hermano amb el minuto y resultado mediàtic a temps real. Dia rere dia, els polítics de la ponència parlamentària havien de sortir de les reunions amb una declaració sota el braç, amb teca perquè els periodistes omplissin planes de diari i minuts de ràdio i televisió.

A Madrid, la cuina treballa amb intimitat i lluny de la pressió mediàtica, i això és molt bo vist el clima de crispació que es viu a les Espanyes. Un Estatut amb estira-i-arronses constants en els mitjans espanyols seria un calvari. El soroll ho complicaria més, i a la discreció del tripartit i del PSOE cal afegir-hi el seny de CiU. Artur Mas demostra una alta lleialtat al procés no posant gaire atenció ni tensió en la negociació a Madrid. Més aviat intenta despistar, com els altres. 

Per tant, que parlin de José Montilla allà, i de l’Oficina Antifrau aquí. Mentre els focus il·luminen aquests temes, la foscor genera un clima més acollidor perquè l’Estatut vagi fent via abans de pactar el text que s’enviarà a la Comissió Constitucional de l’amic Alfonso Guerra.

Un amic que aquest dimecres ha dit que un pacte del PSOE amb CiU seria més còmode que l’actual entesa amb ERC i ICV. No sé si això, venint d’en Guerra, és bo o dolent.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!