Tan cert com que tard o d’hora ens arriba la mort, hi ha un parell de qüestions que pengen d’un fil i que no trigaran a arribar al desenllaç: el finançament i la sentència del Tribunal Constitucional. No són qüestions menors. La jugada dels nostres adversaris polítics passa per aconseguir l’acceptació d’un mal finançament i d’una absurda, il·lògica, partidista i antidemocràtica sentència espanyola. La nostra passa per no permetre-ho i per marcar la nostra pròpia agenda. Farem un Acte de Sobirania.
Constatem que l’actual etapa política del nostre
país ha entrat en una via de col·lapse del sistema autonòmic
estatutari, irreversible i nefast per als interessos de la nació
catalana, de tots els catalans i catalanes, sigui quina sigui la seva
procedència.
Constatem que l’Estat Espanyol
està reforçant les més pures pràctiques del despotisme centralista,
aplica un escanyament planificat de la nostra economia i continua amb
les pràctiques depredadores i espoliadores de sempre sobre el nostre
territori, la nostra cultura i la nostra capacitat de decidir sobre el
present i el futur. Qüestions tan sensibles com el finançament i la
sobirania fiscal, i les decisions pendents del Tribunal Constitucional
són mostres prou definitives d’un fracàs anunciat.
Considerem que estem davant d’una
situació d’emergència nacional que reclama de les nostres autoritats i
del nostre poble l’assumpció de responsabilitats i la sortida d’aquest
escenari de confusió i d’impostura on ens han situat les instàncies
institucionals i politiques catalanes, fruït de la seva passivitat i
irresponsabilitat. Ja és hora que el nostre poble i els nostres
governants admetin el fracàs inapel·lable de la via estatutària i
proclamin el final d’aquest model polític.
Davant les decisions imminents
sobre el finançament i sobre l’estatut, reclamem que els nostres
dirigents proclamin la no acceptació de les decisions polítiques d’un
tribunal deslegitimat i hostil i la no acceptació de cap més fórmula
estatutària perquè significa continuar amb la submissió, l’espoliació i
la negació de la nostra personalitat nacional.
Si el nostre Parlament i les
nostres forces polítiques volen recuperar la dignitat perduda i la
confiança dels catalans, si volen que els considerem encara un referent
per al nostre futur i una representació de la voluntat popular, el camí
és clar:
QUE FACIN UN ACTE DE SOBIRANIA
I PROCLAMIN BEN ALT QUE JA N’HI HA PROU D’ESTATUTS, QUE VOLEM EXERCIR
EL DRET DEMOCRÀTIC D’AUTODETERMINACIÓ I DECIDIR EL NOSTRE FUTUR.
Grup Acte de sobirania
Març 2009
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si, l’Humberto Bossi, va fer una declaració molt similar declarant la “independència” de la Padania, i jo que viatjo sovint a Italia, des d’a les hores, no veig pas que Italia hagi cambiat gaire, només que ara l’Humberto Bossi és sòci de’n Berlusconi.
Vaja!, més o menys com aquí amb Esquerda i el PSOE-NE.
Res!, més del mateix, proclames, retòrica i narinan!.
Sí, efectivament, els catalans estem preparats per fer el nostre primer acte de sobirania i emprendrem el camí sense retorn cap a la independència Demanarem responsabilitats als nostres representants polítics pel fracàs de tot el procés estatutari i els exigirem que, assumint aquest fracàs, facin també un acte de sobirania i es decideixin a liderar de manera clara i inequívoca el procés d’independència.
Ah, i els catalans ni necessitem, ni volem Humbertos Bossis ni Berlusconis, més aviat ens fan al·lèrgia. En el cas de Catalnuya, no serà un il·luminat qui faci la declaració d’independència, sinó tot un poble, el poble català. Visca Catalunya!
El que ens cal és fotre fora Puigcercós i Carod d’ERC i que se’n vagin d’una vegada al PSC-PSOE. El primer pas serà que m’abstindré a les europees. Votar en Junqueras considero que és reforçar el tripartit del Montilla.