(A petició de l’enquestat, publico les respostes en la llengua en què han estat escrites; en cas que hi hagi algun lector que no pugui llegir la llengua castellana i que no disposi de cap traductor automàtic, pot demanar-me’n una traducció per correu electrònic.)
1. Creus que el dret d’autodeterminació és aplicable a l’actual Comunitat Autònoma de Catalunya?
No, creo que no; la constitución no sólo no lo permite sino que lo prohibe cuando garantiza la unidad indivisible del territorio español, a tiros si hace falta.
(continua)
No, tampoco; España no puede ser más democrática porque para éso, antes, tendría que ser menos, tendría que ser algo democrática. Una democracia formal como ésta (y las demás), en realidad una dictadura plutocrática administrada por actores a sueldo, demagogos de baja intensidad (antihéroes, almodovarescos), no mejoraría gran cosa por concederle unos cuantos caprichitos a otros demagogos igualmente ridículos y, encima, de corto alcance, cortitos, de barrio, de entrecasa. Sobre todo cuando la mitad de los catalanes son charnegos y no quieren saber nada de autodeterminación y menos aún de secesión. No, la democratización no va por ahí. Democratizar no es complacer a una minoría insignificante de independentistas, negando a la mayoría que no lo es.
3. Tens decidit quin seria el sentit del teu vot en cas que es fes un referèndum d’autodeterminació perquè Catalunya formés un Estat propi?
Sí, sí que lo tengo bien decidido: votaría en contra. El nacionalismo es una ideología canallesca, caducada e impertinente, una forma tímida de fascismo para consumo de los progres descremados de hoy en día, con el alma derretida por el calentamiento global en el que creen, así que si algún día me volviera nazi seguramente elegiría el original; como dice Arguiñano: “con fundamento!” Donde haya esvásticas que se quiten las chapelas y las boinas! Mejor las piras de Nüremberg que el mecherito del Canigó. Con todo, ahora Carod-Rovira quiere crear la cultura catalana del siglo 22, así que trato de mantener la mente abierta. Pero, de momento, no soy facha y me opongo a toda medida nacionalista, por principio. España no es ninguna maravilla pero es lo único que frena las ambiciones de los señoritos locales que, pivotando sobre ERC con su 7% de apoyo electoral, siendo independientes (ellos, no nosotros), refundarían el condado de Barcelona y nos reducirían, otra vez, a la condición de siervos, aunque del siglo 22, claro. Así que ni normalización ni monolinguismo ni independencia! Lo normal para mí y para la mitad de los catalanes es seguir hablando español en la Cataluña española hasta que surja algo mejor que España. Hasta entonces a vivir en catalán con los amigos y a gozar en la República Independiente de Ikea, ole, ala!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
argentí?
Realment impressionant. Sincerament trobo que s’hauria de difondre al màxim una opinió com aquesta, especialment perquè Europa i sobretot Estats Units sàpiga coms ens veuen els espanyols.
ja te cara de tenir algun problema mental, i sembla com si volgues mirar a dos llocs a l’hora
Hi viu de l’erari públic?
altre cop algú que, de ben segur, es defineix com a "no-nacionalista" ens fa una demostració ben clara de nacionalisme espanyol.
Un parell d’aclariments: jo sóc "charnego" i votaria a favor de la independència de Catalunya (tota) i dels Països Catalans si se’m preguntés. El terme "charnego" només el fan servir aquells que encara volen veure diferències entre els habitants de Catalunya. Jo ja fa temps que vaig deixar de fer-lo servir. Va ser en adonar-me que de català no s’hi neix, sinó que se n’exerceix (sí, sí, ja ho sé, he copiat la frase d’una cançó del primer disc d’Els Pets).
A part de despotricar dels polítics i del sistema actual, no veig que proposi res de nou, tret "que todo siga igual".
Per cert, el normal per mi és que tothom parli en català i en castellà i que no siguem sempre els catalans qui canviem d’idioma.
Em pregunto com haurà arribat fins a aquesta enquesta… quina cerca devia fer al google per arribar fins aquí.
La veritat, no deixa de sorprendre, sota el meu de vista, fins a quin punt s’ha deixat influir pel nacionalisme espanyol més agressiu. El que no faré serà entrar en la fàcil desqualificació d’aquest tipus de personatges. I menys utilitzar el recurs de demanar a aquest personatge que torni al seu país o se’n vagi a les Espanyes si aquí es troba tan malament. Però en aquest cas, i recordant un article de l’Hèctor López Bofill, no serà fàcil aconseguir l’adaptació a la nostra cultura de determinats individus immigrats (que escriuen això sobre Catalunya i els catalans) per què no tenen el component espanyolista de les onades migratòries que van arribar a Catalunya durant el franquisme.
No sé d’on arrenca la visceralitat en les paraules de l’article que us he enllaçat. Només puc explicar-ho des d’un ressentiment profund cap als catalans. Una societat que em sembla és suficient respectuosa per no utilitzar paraules insultants com les que fa servir aquest senyor quan parla de nosaltres, dels catalans oriünds i dels fills d’aquella immigració dels anys 50 i 60.
Per acabar, m’agradaria felicitar-te Xavier per no deixar-te endur pel sectarisme propi d’alguns i publicar una opinió més, encara que sigui d’aquests tipus de personatges.
Permeteu-me que aprofiti una lectura meva actual i que m’ha recordat les paraules d’aquest il·luminat. Al llibre de Josep Maria Roig Rosich Francesc Macià, de militar espanyol a independentista català hi cita un text aparegut a "La correspondencia militar" arran dels fets del" Cu-Cut!" i de "La veu de Catalunya". Aquest text resa així: <<hay que olvidar leyes y disciplinas cuando es necesario acabar con un cáncer nacional. Ni órdenes ni contemplaciones, sino fusiles y bayonetas. ¡Bien por la guarnición de Barcelona!>>
Potser filo massa prim , però… s’assemblen? Jo diria que l’interfecte ho sotasignaria i, com ell, la majoria de "Ciudadanos de Catalunya, y de las tierras espanyolas".
Mala peça al teler.
Jo m’ho prenc com una provocació que vol ser divertida. Com diu en Xavier, aquest noi és molt de la broma, i el que li ha passat és que se li ha anat una mica l’olla. Dir-li, només, que un altre cop afini una mica més la seva argumentació, ja que aquesta està plena de tòpics i dades falses, que en res ajuden a una discussió profitosa per ambdues parts.
Fixeu-vos que és la intervenció que ha aconseguit més comentaris. No val la pena ni tan sols contraargumentar, ja que ell no s’ho creu tot això. És simplement que gaudeix d’aquest "esport". Ja ho feia a la llista "arenyautes".
Doncs això, no hi perdem el temps.