Diumenge dia 10 es va acabar la campanya "Jo també vull un estat propi". Ni en els set dies que va durar ni en els vuit dies posteriors El Periódico n’ha dit ni una paraula. Avui, finalment, publiquen una carta que els vaig enviar. I ho fan amb algun retoc. Poquets, però significatius. Per començar, el títol de la carta. Jo la vaig intitular, com no podia ser d’altra manera, amb el lema de la campanya. Ells han posat com a títol CAMPANYA PER LA INDEPENDÈNCIA. Ja se sap que la gent, això que demanis un estat propi no saben gaire bé com entendre-ho; en canvi, si dius que ets independentista ja saben on encasellar-te: "aquest és un somiatruites, un nacionalista radical, etc". Però encara és pitjor el subtítol: EXIGIR UN ESTAT PROPI. Qui ha exigit res? Algú de vosaltres ha exigit la independència? Jo crec que la campanya ha estat molt clarament destinada a reclamar el debat, un debat contra el qual El Periódico sembla voler-se blindar. Quan finalment es fan ressò de la campanya, en tergiversen el sentit. Ens presenten com uns radicals exigents. Doncs no! Som persones normals i corrents, treballadors, hipotecats, gent que menja i dorm, que dialoguen i raonen, que es comuniquen.
Hi ha altres modificacions en el text de la carta que fan referència al model de llengua i que són, si més no, curiosos, indicatius. On han publicat "molts altres s’han adherit o han informat sobre això" jo hi deia "molts altres s’hi han adherit o n’han informat". El seu redactat és molt més proper al castellà, que no té un sistema de pronoms febles com el nostre. I on ells han escrit "s’ha de seguir reclamant" jo hi deia "cal continuar reclamant". Calien aquests canvis? M’ha semblat que la informació podia ser útil per a filòlegs i persones amb curiositat lingüística. L’empobriment de la llengua no és un tòpic, és una realitat que es llegeix a El Periódico.
En fi, la campanya encara cueja. Avui Ràdio Arenys me n’ha demanat un balanç. Si el voleu sentir, el passaran a dos quarts de dues per l’informatiu del migdia. Es pot escoltar a través d’Internet. Gràcies a tots els qui us vau afegir a la proposta hem estès la taca d’oli i l’hem fet arribar a la premsa escrita. Hem provocat un cert impacte, però hores d’ara encara no hi ha el debat que reclamàvem. Maragall va dir que era ridícul; Nebrera, que era impensable; els mitjans continuen ignorant o desacreditant els qui demanem un debat seriós sobre la possibilitat de tenir un estat propi. Si avui llegiu Tribuna Catalana hi trobareu un excel·lent article que, sota el títol "problemes sense solució" fa un balanç del resultat del debat de l’estatut i es refereix al debat que es va poder veure a La Nit al Dia. Joan Saura també s’ha queixat públicament que el govern espanyol fa com si no s’hagués aprovat l’estatut. Són nombroses les veus que es queixen de la situació, dels problemes derivats de la dependència que actualment tenim de l’Estat espanyol. Com si tot això no tingués cap solució. Com si fos tan difícil posar el debat sobre la taula i, senzillament, preguntar: "si ens decidíssim a tenir un estat propi per solucionar tots aquests problemes i posar-nos a treballar per les persones, qui s’hi apuntaria?" Voleu dir que no hauríem de tornar-hi? Crec que hauríem de repetir la campanya. Què us semblaria del 8 al 15 d’octubre, ambdós inclosos? El dia 8 és diumenge i hi ha un partit de futbol entre Catalunya i Euskadi, dues nacions que comparteixen un problema que ara, amb el procés de pau en marxa, són molt més properes. El dia 9 és la Diada al País Valencià, on afirmar que els Països Catalans existeixen com a nació és exposar-se a la marginaió i fins als atacs feixistes. I el dia 12 és la Hispanitat, aquella festa que ens imposen i que no volem. En una setmana coincideixen tres fets prou significatius. Ho fem?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El que hem de fer, és no deixar-ho, ara s’ha encetat un debat interessant pel tema de les "cabòries indentitaries", que el PP i la crosta (psoe) sempre ens penjen com una llufa.
Començarem a veure en poc temps debats i informes interessant sobre per exemple l’impacte econòmic que suposaria per al nostre país seleccions esportives, pensem en la marca Catalunya al món, és pot quantificar amb números?
Es comença a veure com un altre impacte econòmic l’anomenat "turisme d’identitat", turisme rural, cultura, gastronomia etc.
Ens cal independència per a ser competitius, independència de les persones, de les empreses, del equips de recerca, de les noves tecnologies, dels mitjans de comunicació, dels petits i mitjans empresaris, dels ramaders, dels pagesos, de les infraestuctures.
La suma de tot és independència del país, ens cal un estat.
No ho oblidem, quin és l’objectiu final de PP, PSOE i ICV?
Aniquilar-nos i empobrir-nos com a poble.
Què n’esperaves! D’aquest diari i de l’importat El País (el seu) res més donen notícies filtrades prèviament pels cosmopolites de Chamberí.
Crec que la insistència pot ser un bon sistema, a falta d’una altra cosa. El PP el practica des de El Mundo, la Cope, les tribunes del congrés de diputats i qualsevol oportunitat que tenen d’obrir la boca. "España se rompe", la culpa sempre és dels mateixos i l’11-M és fruit d’una conspiració socialista-etarra-i-una-colla-d’àrabs-que-van-viure-a-Catalunya-i-devien-mamar-independentisme, pel que es veu…
Doncs, bé, si ells poden insultar països sencers (Euskadi i Catalunya) i les intel·ligències dels espanyols repetint les mateixes barbaritats fins que es tornin veritats acceptades, nosaltres podem repetir que volem un estat propi, a veure si un dia s’acaba fent veritat. El sistema és legítim. I allò que reclamem nosaltres està avalat pel Dret a l’Autodeterminació dels pobles. Som-hi.
Algun cop (pocs) he escrit alguna carta a aquest diari i m’ha passat el mateix que a tu. Correccions que tot i que no desirtuaven el sentit si que en certa manera el "matisaven", i també canvis que no tenien justificació ni tan sols per a estalviar espai com el cas que dius de treure els pronoms febles (d’això a Verbàlia en diem pronomicidi). Què pretenen els correctors amb això? Tenen poca feina i així s’entretenen? Pensen que el seu lector mitjà és prou ruc per a no entendre les frases i les canvien al que pensen que és el seu nivell? I amb les cartes que reben en castellà fan també coses semblants?
El Periódico és un diàri filosocialista que basa la seva estratègia en grans titulars llaminers, fotos descomunals, infografia amb coloraines, lletra grossa i un llenguatge molt bàsic destinat a uns lectors curtets, a qui se’ls ha de donar tot
ben mastegat (perquè ho mig entengui).
Amb "Campanya independentista" (de fet ho és) aconsegueixen una doble fita, cridar l’atenció del lector i crear un efecte rebuig. "Jo també vull un Estat propi" no atrau la plebs (no ho entenen), passarien de llarg i es perdria l’oportunitat del descrèdit. El subtítol "EXIGIR UN ESTADO PROPIO" (manipulació sense escrúpols) va en aquesta direcció ("ya estan estos niñatos independentistas tocando loh cohone").
Pel que fa la traducció; ho fa una màquina (no paguen traductors). Valgui com a exemple un jugador de futbol israelià de nom Revivo (fot anys jugava al Celta).
En la edició catalana el tipus es deia Revisc (com s’hauria pogut dir Reviscolo).
Pel que fa a la campanya, si s’ha acabat, jo no me n’he vogut assabentar; per la qual cosa la continuo (tot i que em plantejo encetar-ne una altra). No som en temps d’afluixar, ni donar treves.
Salut!
L’oasi català: és així per el tarannà del poble o per el tarannà dels polítics?
És necessària l’unitat dels independentistes (sense tenir en compte ideologies), fent accions unitàries en afers de país sota una sola bandera? ( Bandera = la pròpia de cada territori)
Per quins set ous la gent i els polítics s’encaparren a treure utilitat social a l’independentisme?
Semblen senzilles però, porten molt de debat al seu interior.
A la propera jo també m’apunto.
Salut i Independència!