Blog d'en Xavier Mir

No en sé prou per valorar si aquests rumors que ahir i avui estan fent baixar la borsa espanyola tenen fonament o no. Ignoro si Espanya serà la propera a seguir Grècia per contagi, tal com alguns diuen, o si som davant de moviments interessats que busquen únicament un afebliment econòmic del conjunt d’Europa a base de fer-los pagar rescats d’economies pretesament en bancarrota. Ara bé, per la part que em toca, és a dir, com a català que, al costat de tants altres, pateix la gestió econòmica dels governs espanyols, alguna cosa hi tinc a dir sense que hagi de ser cap entès en economia.

Quan des de Catalunya diem que Espanya ens costa 3.000 euros per persona i any o quan parlem de les balances fiscals del Principat, les Illes i el País Valencià, d’una banda denunciem un maltractament fiscal que ens afecta, però de l’altra alertem d’una pèssima gestió dels recursos “interns” (admeteu-m’ho ara) per part de l’Estat espanyol, un estat que té un projecte i que l’està desenvolupant des de fa temps: construir una gran capital i anar relegant la resta del territori que té sotmès a la mera condició de províncies.

Per a nosaltres, si seguim els seus plans, el camí és llarg i fa baixada. Podem anar deixant-nos caure fins que ja no tinguem capacitat de reacció o podem fer el cop de cap i tallar-ho de l’única manera possible: políticament. Si de les properes eleccions en surten 68 diputats i diputades disposats a declarar la independència, aviat començarem a tenir capacitat per gestionar la crisi econòmica de la manera que a nosaltres, i no a ells, ens sembli més efectiva.

Estar lligats a la capçalera del llit pot no molestar-nos. Fins i tot podem acostumar-nos-hi i dormir tranquils. És més, de cara a alguns jocs eròtics algú pot trobar-ho fins i tot estimulant. Però no hem d’oblidar que ens han lligat i que els nostres moviments no depenen de nosaltres. Si de sobte sentim pudor de socarrim, ja no ens farà tanta gràcia. Pensem-hi ara que passa l’oportunitat, ara que tenim algú a prop a qui podem convèncer perquè ens deslligui. No riguem les gràcies de qui ens té lligats i ens abandona.

Bona part de la crisi econòmica que afecta Espanya i que aquests dies és notícia respon a un profund nacionalisme espanyol que els ha portat a fer unes inversions esbiaixades, que no responien a criteris econòmics sinó polítics, de projecte nacionalista espanyol.