Blog d'en Xavier Mir

Ahir vaig llegir a l’Ara que “Mas crida la societat catalana a ‘mobilitzar-se’ per posar fi al dèficit fiscal“. En llegir-ho vaig piular això: “No és més aviat que la societat catalana va demanar a Mas que es mogués per posar fi al dèficit fiscal?” Aquest matí ho he recordat i en @mmdq m’ha respost: “De tots els teus #ciufail el que acabes de fer és dels més penosets. No t’han dit els teus caps que això us enfonsa més i més?”

Ho he volgut compartir amb vosaltres. No és cert que CiU va rebre més d’un milió de vots el novembre de 2010 perquè defensés el concert econòmic? No és cert que pocs mesos abans hi havia hagut la mobilització més gran de la història d’aquest país? I no és cert que des del 29 de juny de 2011 sabem que ja tenim la majoria social que permetria guanyar un referèndum d’independència? I no és cert que “El 65% dels delegats considera que Artur Mas no se’n sortirà i que li serà impossible tancar un acord amb Mariano Rajoy que no desnaturalitzi la proposta” [publicat a l’Ara] ? I no és cert que, segons aquesta mateixa enquesta, el 91 % dels delegats de CDC votarien afirmativament en un referèndum d’independència? Tenint en compte tot això, crec que el MHP Artur Mas ja té un mandat prou clar: assolir el concert econòmic a curt termini –per a la qual cosa ja té una majoria parlamentària, com han dit tant Anna Simó com Oriol Junqueras– i tenir preparat el pla B si això falla. En sortirà una proposta clara de pla B, del congrés de CDC d’aquest cap de setmana a Reus?

Digueu-me partidista, digueu-me fanàtic i digueu-me sectari si voleu, però jo, que mai no he concebut que Esquerra tota sola hagi de ser qui porti el Principat a tenir un estat propi si el volem tenir aviat i que sempre he defensat que el pas l’havíem de fer conjuntament, com a mínim, ERC i CiU, estic profundament alarmat i decebut amb el que està fent CiU. Fa quatre anys vaig ser al congrés de CDC i ja en vaig marxar frustrat. Aquest any, ni m’hi han convidat ni hi hauria volgut anar. No puc fer gaire més que tenir esperances en la militància de CiU que empeny des de baix mentre treballo perquè el meu partit, Esquerra Republicana, torni a ser una bona alternativa quant al model de país i quant al govern, però continuo sense tenir-hi gaire confiança, continuo decebut. I així ho expresso amb l’etiqueta #ciufail. Si d’aquí a un any o dos ho tenim tot embastat i resulta que sí, que CiU lidera el procés d’independència, em limitaré a reconèixer que he estat excessivament desconfiat i continuaré treballant per un model de país que no és el de CiU.

Com deia ahir en aquesta piulada i en referència a aquest apunt, en definitiva, quan s’acabi el congrés de CDC d’aquest cap de setmana sabrem, si més no, si CDC vol la independència. Veurem si en surt un mandat clar envers la direcció que ara liderarà Oriol Pujol. Després faltarà que puguin, que UDC s’hi avingui. I faltarà que en sàpiguen. Perquè –hi torno–, si volen, poden i en saben, com és que encara som una comunitat autònoma?