Quan el president de la Generalitat diu
que Catalunya està “fent
estat” amb l’Agència Tributària, com l’hem d’entendre? M’avanço a aquells que diuen que es refereix a
l’Estat espanyol, que ens està prenent el pèl, que ens
està espanyolitzant. Crec que en aquest cas és clar que
no és així. Una Agència Tributària
Catalana ens allunya d’Espanya més que no pas ens hi acosta.
Per tant, Montilla valora positivament la idea de fer estat. Si ho
valora positivament, si creu que és bo que Catalunya tingui
estructures d’estat, podríem dir que se li ha escapat una idea
independentista, que li hem acabat encomanant la il·lusió
d’un país que vol ser lliure. No diu pas, com va fer Pasqual
Maragall en aprovar-se l’Estatut, que ara ja som estat i que ja no
cal demanar la independència. Diu que estem fent estat i ho
veu bé. Acabem-lo de fer, doncs?
Montilla és a mig camí.
Això de governar amb independentistes, això de tenir al
costat un home amb un domini de l’oratòria tan gran com és
Carod-Rovira, això de viure el país fins al darrer
racó, més enllà de les fronteres de l’àrea
metropolitana i més enllà dels sectors que
tradicionalment l’havien aplaudit, aquesta simbiosi amb la Catalunya
real li està afectant la percepció de la realitat i la
verbalització d’aquesta percepció. Podria haver dit que
Catalunya millora en autogovern i prou. Però no: ha dit que fa
estat. I fer estat no sembla ser, tal com ho diu, un atac a la nació
espanyola. No fem estat contra res ni contra ningú. De la
mateixa manera que quan declarem la independència no ho farem
contra res ni contra ningú. Ho farem perquè és
el que volem i el que necessitem.
Montilla és a mig camí
perquè sap que no pot sortir a defensar la nostra condició
de comunitat autònoma, perquè la majoria de la població
no en té prou de ser comunitat autònoma i vol o bé
un estat dins d’una Espanya federal o bé un estat independent.
Fem estat, doncs, i fem-lo de pressa. Si el nostre president creu que
és bo fer estat, que ens ajudi a fer-lo complet. Recuperem la
sobirania i, des de l’estat propi, preguntem a la gent si volen
federar-se amb el que quedi de l’Estat espanyol o si prefereixen
federar-se directament amb la Unió Europea.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Trobo que és molt bona la postura que proposes.
Que entenc es refereix a ser exigents amb la rebuda i seguiment dels discursos polítics, institucionals, i de decisió.
Veig algunes idees que ronden per aquí, i que crec al combatre. Es pot veure una mica en aquest cas que parlem.
Porten fàcilment a defensar que "clar! Montilla ha de dir això perquè, legítimament!! ha d’aconseguir vots, però això no implica compromisos, etc.", o alguna cosa així.
És de la mateixa mena que aquella idea sobre la legitimitat de la discrepància, que en diem. A vegades s’usa per a sostenir coses que no són discrepàncies sinó atacs (disfressa), altres per a inventar-se conflictes on no n’hi hauria (confusió entre legitimitat i necessitat; fins i tot a ultrança), altres simplement per a confondre el personal.
Opino que l’estat que fa en Montilla és l’espanyol, tal com ja intueixes que molts pensem.
I el que va fer ahir davant d’un munt de càmeres simplement va ser un canvi de nom i de logotip respecte el que ja hi havia al Carrer Fontanella de Barcelona. I per fer això no calia tant "autobombo". Serà que no tenen gaires coses bones ben fetes.
El primer pas de veritat serà el mes d’agost, després de les eleccions, i si cap partit treu majoria absoluta (perquè aleshores tot quedarà aturat).
Però la "finestreta única" no solucionarà els problemes de finançament de Catalunya.
Un "primer pas" de veritat, i no com el canvi de nom i logotip, que hauria d’haver fet en Montilla és apareixer al costat d’en Solbes, presentant les balances fiscals. Això sí que hauria estat un primer pas efectiu per començar a deixar les coses clares i posar les bases per a que s’acabi l’espoli fiscal.
Bones, Xavier i lectors,
però a mi van dir-me una vegada que res hi ha més volàtil que les paraules, que aquestes solen ser endutes pel primer vent que bufa. Així, fets són els que em calen i pas paraules. Quan no només recapti l’AT els tributs cedits, ans tots, llavors tindrem fets seriosos.
Xavier, tots sabem quin estat construeix dia a dia, amb perseverància i sense defalliment, el president Montilla i la resta de membres de la sucursal catalana del PSOE. I pots estar ben segur que no és l’estat català que molts voldríem.
Pel que fa a la "capacitat d’influència" d’en Carod-Rovira sobre els seus socis de govern, només cal mirar quina és la praxi política del PSC-PSOE per adonar-se que és ben minsa. En tot cas, dóna la sensació que és en Carod-Rovira qui s’ha convertit a l’optimisme provincià dels defensors de l’Espanya plural.
Montilla no és a mig camí de res. És allà on sempre ha estat. Per entendre’ns: lluny de San Mamés i al costat de la "roja".
En Ramon Tremosa ja ha dit aquest matí (de dijous a RAC1) que això de l’Agència Tributària Catalana era una comèdia; un simple canvi de nom de la Direcció General de Tributs. Hem de felicitar ERC per ser còmplice d’aquesta farsa?
Per altra banda, les paraules d’en Montilla són calculades i per a consum de tothom: si a un unionista li dius "Montilla ha dit que amb això fa Estat", respondrà "Estado español, obviamente". Si a un independentista il·lús li dius el mateix, pensarà "Estat català!". Com allò de la desafecció a Madrid: per als espanyols avisava, pels catalans predeia.
I aquí qui dia passa, any empeny (com en els millors temps de CiU) i l’independentisme de saló content amb les promeses del 2014. Quina llàstima, Déu meu.
estem en campanya electoral, i el PSC fa de poli bo per a que els catalans, no tots, els segueixin veient com l’opció bona del PSOE en front dels Bono, Ibarra, etc. Però no canvia res, mai no votaran res diferent q el PSOE.
una cosa és ser optimista, Mir, l’altre és que la il·lusió et faci veure el que no hi ha al PSC, construcció de Catalunya
La mal anomenada Agència Tributària de Catalunya només és un canvi de nom d’una Direcció General i res més. Tot el demés és propaganda i aparador. I més, venint de l’aparell socialista.
Que no els coneixeu encara, són PSOE, aquests no són ni seran mai, nacionalistes catalans. I quant os en doneu compte ja els tindreu dins de casa. Defet ja els hi tenim gràcies a Carod.
Pero això de l’Agencia Tributaria aquesta no sortia a l’estatut que els catalans van votar?. Si al referendum, que era quan s’havia de plantar cara i causar una crisi d’estat vem anar a votar Si majoritariament, ara toca envainarse-la.