Aquest setembre tot plegat ha fet un tomb brutal. En Vicent Partal ha
tornat als seus Mail Obert amb la sèrie d’articles ?Un
curs poc corrent? (I,
II, III
i IV).
Imaz
plega i deixa via lliure al sector sobiranista del PNB. Artur Mas
està quedant aixafat entre una militància que empeny
cap al sobiranisme i un Jordi Pujol (la veu de la consciència
de CiU) que les deixa anar com mai. Una altra sortida com la proposta
de refundació del catalanisme i quedarà engolit,
superat per la realitat social del país. Estatpropi.cat
continua el seu ascens. El comptador marca 13.642 adhesions. Arenys
de Mar ha pujat a la posició 14 amb 109 adhesions. Arenys de
Munt en té menys en termes absoluts, però més en
termes relatius, on frega l’1%. I el documental de Xevi Mató
ja té assegurada la posició 90 en el rànquing
dels més vistos del mes a tot el món en la categoria de
notícies i política. La Xarxa
de Blocs Sobiranistes no para de créixer i acumula ja 472
membres.
L’Alexis Vizcaino també en parla en un apunt
on fa balanç de la Diada i dóna instruccions perquè
altres municipis puguin muntar parada per a estatpropi.cat i xbs.cat.
I és que ara es tracta d’això, de fer que els
independentistes de cada municipi es posin d’acord per muntar una
parada i recollir adhesions. Independentistes d’ERC, de CiU, de la
CUP, d’ICV o del PSC, que també n’hi ha algun. Tot i que hi ha
qui parla d’unitat, es pot respectar perfectament la ideologia de
cada partit i actuar de manera unitària en aquest punt. Si ERC
no és l’únic partit que té independentistes,
aleshores cal que els altres es facin sentir, que es busquin espais
de debat i de consens per esbossar un pla. Què ens cal? Quines
previsions de futur es poden fer i com s’han de solucionar els
problemes que es puguin plantejar?
Jaume Renyer, a través del FOCDA, va reunir el passat dia 6 de
setembre Pere Aragonès, Antoni Vives, Dolors Camats, J. Anton
Vilalta, H. López Bofill i Mònica Sabata. Vilaweb TV en
va fer aquest reportatge.
Des del bloc del
FOCDA, Jaume Renyer expressava dilluns les tres conclusions que
se’n podien extreure: que la recerca de consens requereix voluntat
constructiva (per començar, això potser no és
gaire), que hores d’ara ningú té un full de ruta
configurat i que aquest no s’ha de construir de manera exclusiva des
dels partits polítics (és bo reconèixer que es
troben devaluats i que això ha de donar més
protagonisme a la societat civil) i que hi ha un acord de mínims
des del qual es pot començar a treballar.
Aquest
acord de mínims, si no ho interpreto malament, situa la
reivindicació en l’àmbit
nacional
(per tant, els Països Catalans), cosa que vol dir que reclamem
el dret de decidir per a tot el territori, però no precisem si
ha de ser arreu alhora o si cada territori té les seves
circumstàncies, estratègies i velocitat. En segon lloc
es refereix a la projecció
internacional,
per a la qual ara ja podem assenyalar una nova eina després
que la campanya ?El món ha de saber-ho? hagi portat el
documental de Xevi Mató a ser un dels més vistos del
YouTube. Potser el FOCDA, amb les aportacions de tots els partits que
en formen part, podria encarregar la realització d’un nou
documental consensuat per tothom i que fos objecte d’una nova
campanya. Si des d’un humil bloc com aquest hem aconseguit aquest
ressò, què no faríem amb el suport dels partits
i les grans plataformes cíviques? I el tercer i darrer acord
de mínims parla de ?fonamentació en la
legitimitat democràtica i no en la legalitat constitucional
espanyola?.
I això vol dir que no té cap sentit escudar-se en la
il·legalitat en termes espanyols i que de manera irremeiable
caldrà emprendre accions de desobediència civil.
Aquest
dijous, un nou
apunt es refereix al contingut d’aquesta reunió. Segons
aquest apunt, Antoni Vives i Héctor López Bofill
coincideixen a remarcar que ?ja
existeix una majoria social favorable a la independència?,
cosa que Pere Aragonès no comparteix segons l’entrevista de
Vilaweb TV. I també coincideixen a advertir que ?la
pròpia obertura del procés independentista modificaria
el posicionament polític del poble català i
n’acceleraria les adhesions?.
D’altra banda, Jaume Renyer també ha publicat un interessant
apunt on fa balanç de la Diada. Antoni Vives n’ha publicat
un altre en
què afirma que ?avui dia, tal i com van les coses, el centre
polític català s’ha desplaçat clarament cap a
àmbits d’ambició nacional cada vegada més
desacomplexada, menys presoners de la conjuntura?. Pere Aragonès
també ha publicat les seves reflexions sobre el debat en un
apunt on
considera que els tres esculls que cal superar són ?el
partidisme; un poder econòmic català que aposti per la
sobirania i una societat civil disposada a la mobilització i
la conscienciació.? Finalment, també en Josep Antoni
Vilalta ha publicat el seu apunt,
força més extens que els dels altres, ja que hi fa una
transcripció força ajustada de la seva intervenció.
D’ell em quedo amb aquesta frase: ?El
full de ruta del poble català no serà el d?una
organització sinó la confluència
d?organitzacions i entitats que vulguin avançar cap a
l?alliberament.?
En definitiva, si fa un any demanàvem posar la qüestió
damunt la taula, ara la qüestió ja és començar
a treballar perquè tot surti bé, traçar un pla
consensuat, un full de ruta, que en diem. I dissabte vinent a les set
de la tarda, a Arenys de Mar es reproduirà un debat semblant
amb representants polítics. En aquest cas intervindran a títol
individual per debatre sobre les possibilitats que ofereix Internet
en la recerca d’aquest consens per un estat propi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!