Demà, 20 de novembre, a les 7 del vespre, a la sala d'actes Abat Escarré, carrer Rocafort 242, de Barcelona, el Fòrum Català pel Dret a l'Autodeterminació (FOCDA) convoca una taula rodona sobre els trenta anys viscuts sota la Constitució espanyola.

El FOCDA prepara una manifestació i un acte polític per a d’aquí a unes quantes setmanes.

Algunes paraules no haurien d’espantar, com és el cas d’autodeterminació. Es tracta de l’exercici d’un dret democràtic, sancionat internacionalment, reconegut formalment, però per desgràcia poc practicat a determinades latituds del planeta.

Per Albert Botran

L'acte organitzat dijous passat al vespre pel Fòrum Català pel Dret a l'Autodeterminació va comptar amb una assistència d'unes cent persones i amb interessants propostes des dels participants a la Taula Rodona que, per ordre d'intervenció, foren Josep A. Vilalta (CUP), Pere Aragonès (ERC), Mònica Sabata (PDD), Antoni Vives (CDC), Hèctor López Bofill (Sobirania i Progrés) i Dolors Camats (ICV).

Aquest dijous passat dia 6 va tenir lloc la taula rodona organitzada pel Fòrum Català pel Dret a l'Autodeterminació sota l'enunciat: "Autodeterminació: quin full de ruta?". A més del relatiu èxit de públic (cent assistents) i el puntual ressò mediàtic, (a Vilaweb i l'Avui), podem extreure'n unes primeres valoracions positives.

Per Carles Castellanos

La pregunta a hores d'ara ja no és tant si necessitem o no la independència sinó la manera concreta d'arribar-hi. El Fòrum Català pel Dret a l'Autodeterminació convoca les forces polítiques catalanes a debatre-ho.

El FOCDA ha convocat per aquest dijous 6 de setembre vinent, a les set del vespre a la sala Abat Escarré del CIEMEN, c/Rocafort 242 bis, de Barcelona,  una taula rodona amb representants de CIU, ERC, ICV, CUP, PDD i Sobirania i Progrés al voltant del lema: ”Autodeterminació: quin full de ruta?”, on es facin públiques les propostes de les diferents organitzacions relatives al necessari Full de Ruta per l’Autodeterminació que la nació catalana necessita per al moment present.

Hi intervindran ,

Per CIU: Antoni Vives
Per ERC: Pere Aragonès
Per ICV: Dolors Camats
Per la CUP: Josep-Anton Vilalta
Per la PDD: Mònica Sabata
Per Sobirania i Porgrés: Hèctor López Bofill

Fem una crida a totes les persones sensibles amb aquests temes a que us en feu ressò, per exemple anunciant l'acte en els vostres blocs personals o d'entitat i fent enviaments de correu electrònic. Us hi esperem!

Per Albert Botran

Ponència presentada a la XXII trobada independentista, celebrada el 18 i 19 de novembre del 2006 a Vilanova del Vallès, organitzada pel MDT.

Per Carles Castellanos i Llorenç

Article publicat al diari El Punt el 18 de juliol del 2007

La manca de ruptura democràtica ha portat a la continuïtat d'un aparell administratiu, judicial i policial que no té unes conviccions democràtiques sòlides i que ha conservat molts tics autoritaris i espanyolitzants heretats del franquisme

El Fòrum Català pel Dret a l’Autodeterminació un cop analitzada la situació política actual considera convenient efectuar la següent declaració:

Entrevista a Jaume Renyer al  9 Nou el 25 de juny de 2007

Per a molta gent, el nom de Jaume Renyer i Alimbau (Vilaseca, 1958) va ser més conegut arran de l’arxifamosa entrevista que ell i Josep-Lluís Carod-Rovira van mantenir amb membres d’ETA, el 4 de gener de 2004 a Perpinyà. Però més enllà d’aquest episodi concret, Jaume Renyer és, sobretot, un jurista i un teòric de l’independentisme. Ha estat membre del Consell Consultiu de la Generalitat, i ara és secretari general de l’Ajuntament de Reus i professor associat de la Universitat Rovira i Virgili. Presideix el Fòrum Català pel Dret de l’Autodeterminació, i és autor de llibres com Catalunya, qüestió d’Estat, L’estat contra els pobles, L’autodeterminació del poble català i el recent L’esquerra de la llibertat.

Aquest article ha estat publicat al diari Avui el 13 de juliol del 2007 amb el títol: "ERC, el combat de les idees"

Per Jaume Renyer

Hores d’ara l’actualitat política d’ERC està centrada en els reptes estratègics postelectorals però hi ha latent un altre interrogant tant o més importants: la reactualització de l’ideari propi. Formalment Esquerra és un partit republicà, però que vol dir ésser republicà avui?, quines diferencies hi ha amb les altres ideologies?.

Per Jaume Renyer

Publicat a "El Punt", 21 de juny de 2007

Les valoracions sobre els resultats obtinguts per Esquerra a les passades eleccions municipals ha generat una forta controvèrsia que s’ha afegit a d’altres debats oberts, (pactes de governabilitat, estratègia electoral, idoneïtat dels dirigents), sense que hores d’ara hi hagi propostes constructives a les qüestions plantejades. Mentre no arriben cal fer un pensament en relació a tres aspectes concrets: les causes de l’abstenció, la qüestió del dret d’autodeterminació i els canvis polítics en el marc estatal.

Per Jaume Renyer

Article publicat a la Revista de Catalunya, número 231, setembre del 2007

El catalanisme i el sionisme, més enllà del tret comú de ser moviments que propugnen el reconeixement polític i cultural respectivament del poble català i el jueu, no tenen avui gaires punts en comú. Per una banda, el sionisme laic i proletari va aconseguir fa gairebé seixanta anys l’objectiu de dotar-se d’un estat propi que ha subsistit, i es desenvolupa, enmig d’un entorn advers que l’ha singularitzat encara més com a fenomen nacional. El catalanisme, per altra banda, derrotat en la guerra del 1936-1939, va sentir durant els anys de postguerra una manifesta simpatia per l’Estat d’Israel veient-t’hi la prova fefaent que era possible renéixer com a poble després d’un desastre nacional.

Jaume Renyer

Amb aquest títol, HEIS Elkartea (Centre d'Estudis sobre els Drets Col·lectius) ha publicat un volum que aplega els treballs del seminari cel·lebrat a Arrasate l'abril del 2006 amb el títol de "Drets dels pobles i governança mundial" al qual vaig contribuir amb la ponència que porta per títol "El derecho de autodeterminación en el siglo XXI" que reprodueixo a continuació. Si voleu més informació sobre HEIS Elkartea us podeu adreçar a www.heiscenter.org.

Jaume Renyer Alimbau

Article publicat a El Punt, 10 de maig de 2007

Tots els indicis fa preveure que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’estatut català devaluarà encara més un text que, els fets ho estan demostrant, no suposa cap garantia per a la defensa de l’interès general dels catalans.